dissabte, 14 d’abril de 2018


EL PROPER MES DE MAIG COMENTAREM EL LLIBRE
LA NOBLEZA DEL ESPIRIRU DE ROB RIEMEN
I  INFORMACIÓ DE NOVA INFORMACIÓ RADICAL 
de Marina Garcés


Crónica: Nobleza de espíritu
“La enseñanza universitaria, el alma mater del cultivo del espíritu, está ya politizada”: Rob Riemen
Alcanzando su segunda edición en México, el libro Nobleza de espíritu. Una idea olvidada (Taurus, 2016), del filósofo e intelectual holandés Rob Riemen, es un intento de mantener la última llama de la cultura encendida; es una luz esperazandora ante el oscuro esfuerzo politizado de borrar aquello que alguna vez se llamaba “alta cultura”, accesible a todos aquellos que deseaban abrazar la formación para ennoblecer el espíritu.
Fiel a la escritura ensayística, seguido por las ideas de los grandes pensadores desde Sócrates a Dostoievski pero, en especial, de la escritura de Thomas Mann, el autor nos propone un juego libre de ideas serias que las teje entre el recuerdo y la fantasía, pero con lucidez, sobre la situación de nuestro tiempo en relación al tema de la cultura, de la civilización y de la educación, siendo una crítica sutil a nuestra sociedad y, a la vez, una llamada a la recuperación de la “nobleza del espíritu” (del humanismo).
El libro de Rob Riemen viene a recordarnos que los jóvenes de hoy deberían ser educados no solo para ser unos buenos profesionistas, sino para comprender que es imposible vivir sin cultura, sin una educación humanista, con valores que hay que rescatar de entre tantas marcas que nos seducen. Este mensaje no es al azar, sino que el autor es consciente de que la enseñanza universitaria, que antes era el alma mater del cultivo del espíritu, está ya politizada, transformándose en una institución formativa de personal calificado.
 Por lo que el mensaje de Riemen es una señal de alarma dirigida a todos nosotros como sociedad, pero en especial al que tiene en sus manos la enseñanza de las humanidades: la misión del verdadero intelectual es la de recuperar la “nobleza del espíritu” pero para esto, se necesita, como dice el autor: “ser valiente”. De nada sirve pretender enseñar si la enseñanza no persigue este ideal; de nada sirve enseñar sin la libertad de pensar. Afirma Riemen: “sin libertad de pensamiento y de expresión, sin derecho a pensar de otra manera, a ser distinto y a discrepar, todos los demás valores se hallan idefensos”.
Fundador y presidente del Nexus Instituut (Instituto Nexus) en Tilburg,  Países Bajos, Rob Riemen ha entregado su misión al servicio de recordarnos el valor fundamental de la cultura para la formación de nuestro carácter. Las aulas del Instituto han sido abiertas, desde el año 1992, a varias personalidades de nuestros tiempos como: J. M. Coetzee, Jürgen Habermas, Susan Sontag, Daniel Barenboim, Roger Scruton, George Steiner, Milan Kundera, Mario Vargas Llosa y muchos más, todos ellos defensores del humanismo. Fuera de dirigir el Instituto y organizar cada año foros en los cuales participan personalidades como las ya mencionadas, Riemen se destaca también como autor de varios artículos y de los libros: “Nobleza del espíritu. Una idea olvidada”, traducido en varios idiomas, el “Eterno retorno del fascismo” y  “La universidad de la vida”.
Plantar cara al sistema: sobre “Nova il·lustració radical” de Marina Garcés
Marina Garcés, néta del poeta Tomàs Garcés, comença a ser una referència ineludible del pensament actual. Un pensament que es vol reflexió i acció, teoria i pràctica alhora. Ara ha publicat Nova il·lustració radical, en una col·lecció mítica que ha recuperat l’editorial Anagrama: “Quaderns Anagrama”.
I què hi defensa l’autora? Doncs, com proclama el títol, que reprenguem l’esperit de la il·lustració. I açò vol dir, sobretot, més que defensar un determinat paradigma, adoptar una actitud. Una actitud lligada a combatre el nihilisme desesperançat que llança el sistema actual i que ens diu contínuament que no podem fer res per canviar el món, per aturar el canvi climàtic, per millorar la salut social i eliminar la pobresa de mig planeta…Una actitud que també ha de lluitar contra els dogmatismes polítics, religiosos, econòmics que alimenten la deriva autoritària, el despotisme i la violència dels estats actuals.

El punt de partida de Garcés és el diagnòstic del nostre present que no pot oblidar els tristos resultats postmoderns que constaten el descrèdit de la idea de progrés en la nostra cultura i ens conviden a renovar l’edifici tot sabent que la casa té l’aluminosi. Ella parla, per això, que vivim en un temps de “pròrroga”,  plagat de missatges apocalíptics i de promeses de salvació en la tecnociència i en la robòtica. Ço és fora de l’home. Recuperar el llegat il·lustrat passa per tornar a posar l’individu al centre de l’acció i reactivar les humanitats (això sí amb el conjunt de sabers, no sols els de lletres) a través de les quals buscar el sentit de l’experiència humana i, amb ell, la dignitat.

El tercer punt d’aquesta nova il·lustració esbossa un mapa per tal d’enrobustir l’humanisme. Novament els punts de partida han de ser la conseqüència d’haver aprés que l’eurocentrisme, l’absolutització de l’intel·lecte o la relació del saber amb el poder, són focus infecciosos. Cal, per això, buscar uns nous punts de partida a través del diàleg entre cultures, abandonar determinats pressupòsits lligats a l’universalisme, i tornar a reelaborar la relació natura-cultura.  La imatge final del llibres és ben eloqüent: ”Imagino la nova il·lustració radical com una tasca de teixidores insubmises, incrèdules i confiades alhora. ‘No us creiem’, som capaces de dir, mentre des de molts llocs refem els fils del temps i del món amb eines afinades i inesgotables”.
La fase del nou pensament més que cap proposta sobre el futur, passa per contestar els discursos dominants i demana, en primer lloc, no creure’s els relats del poder. La meua generació ho deia d’una altra manera: “plantar cara al sistema”.

 

Marina Garcés Mascareñas (Barcelona1973) és una filòsofa i assagista catalana. És professora titular de filosofia de la Universitat de Saragossa. Ha impulsat el projecte col·lectiu Espai en Blanc [1] de pensament crític i experimental.[1][2] Un dels conceptes centrals del seu pensament és el comú en el camí de desenvolupar alternatives per enfrontar-nos a les crisis actuals. Defensa la filosofia com una forma de vida, un art que neix al carrer i que continua sense interrupció a l'espai íntim i invisible.[1]     Biografia[modifica]
Va estudiar filosofia a la Universitat de Barcelona, on es va doctorar el 2001 amb una tesi titulada Las prisiones de lo posible. Des del 2002 impulsa i coordina el projecte Espai en Blanc, una aposta col·lectiva per una relació compromesa, pràctica i experimental amb el pensament filosòfic.[2] Encara que ha viscut sempre a Barcelona, actualment treballa com a profesora titular de filosofia a la Universitat de Saragossa. Ha col·laborat, amb altres universitats com la Universitat Oberta de Catalunya, la Universitat Pompeu Fabra o la Universitat de Girona a través de diversos màsters. Des de 2016 és membre del claustre del professors del Programa d'Estudis Independents del MACBA i dirigeix l'Aula Oberta de l'Institut d'Humanitats (CCCB).[2] El 2017 va ser pregonera de les Festes de la Mercè.[nota 1][3]