La trobada del mes de Gener , comentarem el llibre
Los desorientados de Amin Maalouf
Els pares d'Amin Maalouf eren periodistes
d'ascendència cristiana.
La
seva mare procedia d'una família tradicionalment catòlica
i francòfona, i el seu pare, de formació anglòfona, procedia de la
comunitat melquita. Amin Maalouf cursà estudis de
sociologia i d'economia política en una escola jesuïta francesa i a la
universitat francesa de Beirut.
Va treballar com periodista durant 12 anys.
Fou director del diari an-Nahar fins al començament de la guerra civil
libanesa del 1975, quan es va exiliar a França amb la seva dona i els seus tres
fills, i on resideix des d'aleshores. Allà fou redactor en cap de la revista Jeune Afrique, cobrint
nombrosos esdeveniments importants com la guerra de
Vietnamo la revolució de l'Iran, i va
fer reportatges en més de seixanta països. A partir del 1985, arran de l'èxit
obtingut amb Les croades vistes
pels àrabs, es dedica exclusivament a l'escriptura.
La seva obra es troba marcada per les seves
pròpies vivències: la diversitat dels seus orígens, la convivència amb
diferents llengües i religions, l'enfrontament entre comunitats i l'exili. En
la ressenya de la UAB a l'ocasió de l'Any de la Mediterrània
2003/2004 es diu que "Maalouf combina la narració de fets històrics
fascinants amb fantasia i amb idees filosòfiques. Les seves novel·les ofereixen
una visió sensible i refinada dels valors i les actituds de les diferents
cultures del Pròxim Orient i del Nord d'Àfrica i, en conjunt, del món
mediterrani, entre les quals intenta sempre d'establir ponts de diàleg i de
comprensió".[1]
L'any 2005 va guanyar el Premi Internacional Terenci Moix al millor llibre de l'any 2004 per Orígenes.[2] El 6 d'abril del2006 va ser investit doctor honoris causa per la Universitat Rovira i Virgili i el juny del 2010 va rebre el premi Príncep d'Astúries de les lletres.[3]
Obra[modifica | modifica el codi]
Novel·la[modifica | modifica el codi]
·
El periple de Baldassare (2000). Un mercader
genovès, instal·lat a Orient, se'n va a la recerca d'un llibre mític on es diu
que s'hi troba "el centè nom", és a dir, el nom ocult de Déu. (Premi
Jacques Audiberti-ville d'Antibes 2000)