El proper mes de desembre
comentarem el llibre
La plaça del Diamant de
Mercè Rodoreda
La plaça del Diamant
La
plaça del Diamant és una
novel·la psicològica de l'escriptora Mercè Rodoreda.
Ha estat considerada per la crítica com la seva obra principal. La novel·la
s'ha convertit en un clàssic de la literatura catalana de
postguerra. Publicada per primer cop l'any 1962,
ha estat traduïda a més de trenta idiomes.[1][2]
Contingut
[amaga]
Amb
el rerefons de l'arribada de la República i
de la guerra civil,
aquesta novel·la, que inicialment s'anomenava Colometa, se centra
en el personatge de la Natàlia, la Colometa, una dona jove que en
representa moltes d'altres a qui va tocar de viure un període de la història
especialment cruel. Na Natàlia accepta sense rondinar tot allò que la vida, i
el seu marit Quimet, li imposen. Arriba a acceptar que li canviï el nom pel
de Colometa. Com moltes dones de l'època, veurà anar-se'n i morir
els seus estimats, passarà gana i tindrà dificultats per tirar endavant els
fills.
Enfonsada
en un matrimoni que no li proporciona felicitat i unida a un home egoista, la
Natàlia renuncia a la seva pròpia identitat cedint tot el protagonisme al seu
marit, acceptant els convencionalismes d'una època que deixava la dona en un
segon pla. Al llarg del text el lector va descobrint la resignació d'aquesta
dona davant la realitat que li ha tocat de viure. La història és plena de Colometes i
Mercè Rodoreda els fa en aquesta obra un especial homenatge.
La
novel·la és també una crònica fidel de la Barcelona de
postguerra i de com va marcar aquest període històric la vida dels barcelonins.
Fent
servir com a recurs expressiu l'escriptura parlada amb
receptor mut, Mercè Rodoreda permet que el lector conegui els sentiments més
profunds de la protagonista. L'autora se serveix d'un estil narratiu simple i
planer, carregat de poesia, adequat a la innocència i la ingenuïtat de la
protagonista. Malgrat el dramatisme de l'obra, l'autora utilitza un punt
d'humor, adient també al caràcter de la Natàlia.
La
història, que es desenvolupa a Barcelona, comença quan la Natàlia, una noia
tímida i ingènua, va a un ball que es fa en un envelat muntat a la plaça del
Diamant, a la vila
de Gràcia, on coneix en Quimet, un xicot decidit i desimbolt,
del qual s'enamora, mig a contracor. Colometa, que era com li deia en Quimet,
deixa el seu promès, que es deia Pere, i la feina a la pastisseria per a
casar-se amb en Quimet. Amb ell va tenir dos fills: l'Antoni i la Rita. En
Quimet tenia una fusteria, però no li va anar bé, i la Colometa es va posar a
fer feines en una casa.
Quan
va començar la Guerra Civil espanyola, en Quimet va haver d'anar a lluitar al
front, i, a causa de la situació que es vivia aleshores, la Colometa va perdre
la feina i va haver de vendre tot el que tenia per a poder mantenir els fills.
Aviat la Colometa es va quedar sense diners i no en tenia ni per a menjar, per
això, i després de patir molt després de la mort del Quimet, va decidir de
posar fi a la seva vida: va anar a comprar salfumant a
una adrogueria i va ser allí on va conèixer l'Antoni, que li va oferir
l'oportunitat de treballar per a ell.
Passà
el temps i l'Antoni li va demanar que es casés amb ell, dient-li que era per
tenir alguna companyia ja que ell no podia tenir relacions sexuals a causa
d'una ferida de guerra. Ella, vídua i pobra, ho acceptà i es va convertir en la
seva dona. L'Antoni era un home molt més comprensiu que en Quimet i un bon pare
per als seus fills.
|
|