El proper mes d´octubre del 2019 comentarem
el llibre
El millor d´anar és tornar de Albert
Espinosa
XAVIER CASTILLÓN - GIRONA
“Sóc molt fan de la gent que té més de 80
anys”, diu Albert Espinosa , que
en té 45, en relació amb la seva novena novel·la, El millor d’anar és
tornar (Rosa dels Vents), centrada en el dia que la Rosana –la seva primera
protagonista femenina– fa 100 anys: el 23 d’abril del 2071. L’Estat tindrà
amb ella una deferència –“Des de la gran guerra, els vells són molt importants”,
diu ella– i li facilita com a recompensa el “karma artificial”, en el dia
del seu centè aniversari. En aquesta jornada assenyalada podrà triar les
persones de la seva vida que “no van tenir el seu càstig, tot i merèixer-lo”
i, entre les que estiguin vives, podrà triar quina vol que es mori.
Malgrat aquest començament distòpic, Espinosa diu que aquesta és una de
les seves novel·les “més positives”. “És molt diferent de la resta i n’he
gaudit molt”, afirma l’autor, que la va escriure a la localitat menorquina
de Ciutadella mentre escoltava repetidament Blue Moon, el
penúltim tema del primer disc del seu estimat Elvis Presley, només per neutralitzar
un silenci que no suporta. De fet, el llibre té tres escenaris principals,
tres illes: Menorca, l’illa italiana d’Ischia, a prop de Nàpols, i... Barcelona.
“Sempre he tingut la sensació que Barcelona és una illa.” I ha triat el 23
d’abril perquè és “un dia molt especial” per a ell –quan la Rambla de Barcelona
sembla “un gran plantació de roses”, com ha volgut que el pintor menorquí
Llorenç Pons Moll ho reflectís a la portada–, també perquè el 23 està carregat
de significat per a aquest home apassionat pels números, potser per la
seva formació com a enginyer industrial, potser perquè és fill d’un jugador
de pòquer semiprofessional. Com la protagonista, l’escriptor creu que
“cada vida té 16 capvespres on tot canvia”.
“Per a mi és una història sobre el perdó”, diu Espinosa, que hi afegeix
sense acritud, respecte al garbell humà que representa el “karma artificial”,
que “de tant en tant és bo treure’t gent de sobre perquè sinó t’ofegues”.
L’escriptor proposa que, tenint en compte que el 13% de la població té predisposició
al mal, alguns individus “s’autoevaporessin”, amb l’assessorament
previ d’un “megaconsell de savis format per gent gran de tot el món, perquè
la seva opinió podria tenir molta força”.
El llibre té diversos tipus de lletra per plasmar les diferents veus
narratives, tipografies de cos gran i força blancs per facilitar-ne la
lectura a la seva mare i, per extensió a tota la gent gran, “en la qual mai no
s’hi pensa”. “Si un llibre meu no el pogués llegir la meva mare per tenir una
lletra massa petita, seria molt trist”.
Entre diverses històries reals, hi trobem la mort del mateix escriptor,
“aquell noi sense cama que va morir un 23 d’abril de l’any 2023”. Parla de la
mort sense cap problema (“Morir no és trist, només ho és no viure intensament”),
com ho fa dels tres llibres, la sèrie i la pel·lícula que enllestirà abans
dels 50 anys, quan es retirarà, d’acord amb la previsió del metge, que li va
dir que el càncer i la quimioteràpia convertirien els seus 50 anys en
“els 90 d’un altre”.
Albert Espinosa no tenia previst fer cap gira promocional, però el poder
de convicció de Guillem Terribas farà que dissabte signi llibres i parli
amb els lectors a la llibreria 22 de Girona (18 h), on detecta “una energia
molt especial”
Albert Espinosa i Puig
Naixement
|
|
Formació
|
|
Ocupació
|
|
Gènere artístic
|
Albert Espinosa i Puig (Barcelona, 5 de novembre de 1973), enginyer
industrial de
formació, és guionista de teatre, cinema i televisió, actor de teatre, director de teatre i cinema català.
És autor del llibre El
món groc i de la novel·la Tot el que podríem haver estat tu i
jo si no fóssim tu i jo.[1] Va escriure, dirigir i
protagonitzar el film No em demanis que et faci un petó
perquè te'l faré.[1] També fou el guionista d'altres
pel·lícules com Planta 4a, La teva vida en 65 i Deu
ser que ningú és perfecte.[1]
En la seva vessant com a actor,
va rebre el premi a actor revelació pel seu paper en la sèrie Abuela de
verano.[1]També és director, autor i actor
teatral en la seva companyia de teatre, anomenada Pelones, així com
columnista d'El Periódico de Catalunya i col·laborador de diversos
programes de ràdio.[1]
El gener de 2011 s'inicià
l'emissió a TV3 de la sèrie
de televisió Polseres
vermelles, amb guió d'Albert Espinosa.[1]El juny de 2019, en ocasió de
l'entrevista realitzada al programa de TV3 Al cotxe!, explicà amb duresa la seva
lluita contra el càncer durant la infantesa, amb
sessions de quimioteràpia i radioteràpia que fan que els òrgans
fallin abans, fins a tal punt que preveié la data de la seva mort el 23 d'abril
de 2023.[2]