El proper mes d´abril comentarem el llibre.

Nosaltres en la nit, de Kent Haruf

Un amigo me regaló este libro hace poco y no puedo estarle más agradecida. Nosotros en la noche de Kent Haruf es una historia de amor, una historia de amor tranquilo y manso. Una historia llena de ternura sobre el amor en la edad adulta, un relato que nos hace creer en la posibilidad real de un amor sosegado. Además, la historia personal del autor también tiene lo suyo, ya veréis...

Addie Moore y Louis Waters son dos ancianos que llevan siendo vecinos durante más de media vida en un pequeño pueblo de Colorado. Ambos son viudos y ambos creen haber dejado atrás la edad del amor. Sin embargo, un buen día Addie va a hablar con Louis y le propone algo que él nunca hubiera esperado nunca: comenzar a pasar las noches juntos, por el simple placer de tener compañía durante las horas más duras del día. Y Louis, contra todo pronóstico, acepta.

Comienzan entonces a pasar las noches juntos, a dormir acompañados, a tener largas conversaciones en las que van descubriendo sus vidas y sus miedos. Se echan en la cama, uno junto al otro, y las terribles horas nocturnas van perdiendo su fuerza gracias a la compañía que se brindan. Sin embargo, la llegada del nieto de seis años de Addie, Jamie, y la tensa relación con su hijo hará que todo comience a ser mucho más difícil de lo que en realidad debería ser.

Nosotros en la noche está escrita de una manera sencilla y evocadora, sin transición entre los diálogos de los diferentes personajes y el narrador, cosa que puede chocar en un principio pero que se despliega ante nosotros de la manera más natural. Un estilo aparentemente fácil pero que esconde mucho más de lo que puede parecer a simple vista. No suele ser habitual encontrar novelas sobre el amor a edad avanzada pero esta historia lo compensa con creces.

La historia de la gestación de esta novela tampoco os dejará indiferente. A Kent Haruf, autor de varias novelas donde suele hablar de Colorado, su tierra natal, sus médicos le dijeron que le quedaba poco tiempo de vida. Era el año 2014 y Haruf puso todo su empeño en escribir esta novela, falleciendo poco después de entregar el manuscrito a su editor, con sesenta y un años. Una melancolía que impregna cada página, la de un hombre que escribe sabiendo que va a morir en breve y que, sin embargo, sigue celebrando la vida.

Tal ha sido el éxito de la novela en Estados Unidos que la gente de Netflix no ha tardado en preparar una película adaptándola, con Robert Redford y Jane Fonda como pareja protagonista y que, eso sí, no podremos ver hasta 2017. 'Nosotros en la noche' es una novela corta, de esas que se lee en un rato, pero permanece durante mucho tiempo en nuestro pensamiento. El amor no tiene edad, no, y esta historia es un ejemplo de que la vida, a pesar de todo, puede sorprenderte en cualquier momento.

Y entonces llegó el día en que Addie Moore pasó a visitar a Louis Waters. Fue un atardecer de mayo justo antes de que oscureciera.
Vivían a una manzana de distancia en la calle Cedar, en la parte más antigua de la ciudad, con olmos y almezos y un arce que crecían a lo largo del bordillo y jardines verdes que se extendían desde la acera hasta las casas de dos plantas. Durante el día había hecho calor, pero al anochecer había refrescado. Addie recorrió la acera bajo los árboles y giró ante la casa de Louis.
Cuando él salió a la puerta, Addie le preguntó: ¿Puedo entrar a hablar de una cosa contigo?

Kent Haruf

De Viquipèdia lliure.

Alan Kent Haruf ( Poble (Colorado) , 24 de de febrer de 1943 - Sortida (Colorado) , 30 de de novembre de 2014 ) va ser un novel·lista nord-americà .

Biografia [ canvi | wikitexto canvi ]

Kent Haruf va néixer el 1943 a Poble, Colorado, el fill d'un pastor metodista i un mestre. Es va graduar el 1965 a Nebraska Wesleyan University , on més tard ensenyaria, va passar dos anys com a professor d'anglès per als nens de les escoles intermèdies en el Cos de Pau a Turquia. ^[1] [2]

Un objector de consciència durant la guerra de Vietnam, en lloc del servei militar va treballar en un hospital de rehabilitació a Denver i en un orfenat ^[1] [3] . Abans d'esdevenir un escriptor a terme molts treballs en diferents llocs: obrer agrícola en una granja de pollastres a Colorado , un treballador de la construcció en Wyoming , ajudant en una clínica de rehabilitació en Denver , i un hospital a Phoenix , bibliotecari a Iowa , el professor de la Universitat de Nebraska i Illinois ( Universitat del Sud d'Illinois). ^[2]

El 1973 es trasllada amb la seva dona i la seva filla Virginia Koon a Iowa amb la intenció d'inscriure en el prestigiós Taller d'Escriptors de la Universitat d'Iowa, on va ensenyar alguns escriptors famosos com John Irving , Seymour Krim i Dan Wakefield . La seva sol·licitud va ser rebutjada inicialment, però sense renunciar a una feina com a conserge a l'escola i és finalment acceptat nelI'Iowa Taller d'Escriptura. ^[3] En 1974, després d'obtenir una Mestratge en Belles Arts (MFA) , per proveir per al manteniment de la família que treballa en una escola secundària alternativa a Madison, Wisconsin.

En 1976 va ser professor assistent a la Universitat de Nebraska Wesleyan, on es va graduar. El 1982 va publicar el seu primer conte, ara (i després), en la qual el narrador explica la tornada a casa de la mare de Wisconsin a través d'Iowa.

El 1984, als 41 anys, va publicar un conte a la revista literària Port del Sol ^[2] i, a continuació, per als tipus de Harper & Row, la seva primera novel·la, El llaç que uneix a rebre el Premi Whiting i una menció especial al Hemingway Fundació / PEN. L'escriptor John Irving, el seu professor de la Universitat d'Iowa, que l'ajuda a posar en contacte amb el seu agent. El 1990 es va publicar la seva segona novel·la on pertany.

Mentre que obtenir bones crítiques, els seus dos primers llibres no es venen molt i Haruf, amb tres nens en edat escolar, que està experimentant un període de dificultats econòmiques. La seva producció literària, però, li fa guanyar una millor posició en el món acadèmic. Des de 1990 és professor a Southern Illinois University Carbondale per al voltant d'una dècada, i la menor càrrega de treball li permetrà dedicar més temps a l'escriptura. ^[4]

El 1990 es publica on pertany, però és només 56 anys d'edat, amb el cant pla (1999) ( la plana Cant ) que Haruf tracta de notorietat. ^[5] Els senyals són visibles des del moment de la publicació. La novel·la és acceptada per Knopf Gary Fisketjon, l'editor d'escriptors famosos com Raymond Carver , Richard Ford , Tobias Wolff i Cormac McCarthy ^[1] . La primera alliberament serà de 70.000 còpies, un nombre significativament major que la dels llibres anteriors. El llibre s'acompanya d'una ressenya molt positiva a The New York Times. Per primera vegada Haruf, poc disposats a aconseguir publicitat, acordat promoure el llibre amb una gira en 15 ciutats. El llibre també es va filmar per a la televisió per la cadena CBS. ^[4] La novel·la, que va guanyar el Premi Llibreter Muntanyes i Planes i el Premi Mary Thomas i és finalista del National Book Award i un Premi del Llibre de Nova York, li permet sortir a la professió docent i dedicar-se completament a l'escriptura. ^[4]

En 2000, després de viure durant una dècada a Carbondale, Illinois, va tornar a Colorado. Seguint els desitjos de la seva segona esposa Cathy Dempsey, es va establir a les muntanyes, en una casa de fusta prop de la ciutat de Sortida. El 2004 va publicar Crepuscle (Crepúsculo), la seqüela de cant pla (Cant pla), que va guanyar el Premi del Llibre de Colorado.

És aquí on es matriu 30 novembre 2014, a l'edat de 71 anys, a causa d'una malaltia pulmonar.

Tot ^[6] les novel·les Haruf tenen lloc a la ciutat fictícia de Holt, a les planes de l'est de Colorado. Es creu que aquest municipi que inspirarà a algunes ciutats en què va viure Haruf ^[3] [2] , incloent Yuma, Colorado, una de les residències de Haruf en la dècada de 1980.

La seva prosa senzilla va fer el comparen amb Ernest Hemingway ^[3] ; Haruf considera l'autor William Faulkner que potser ha influït més. ^{[7] [8] [9]}

Obres [ el canvi | wikitexto canvi ]

novel·les

·         Els llaços que uneixen de 1984

·         On pertany , 1990

·         Cant pla, 1999 ( Cançó de la plana , trans Per Fabrizio Ascari, Milà: .. Rizzoli, 2000; trans Per Fabio Cremonesi, Milà: NNE, 2015), el primer volum de la "Trilogia dels plans"

·         Caiguda de la tarda, 2004 ( Crepuscle , trans Per Fabio Cremonesi, Milà :. NE, 2015), el segon volum de la "Trilogia dels plans"

·         Benedicció, 2013 ( Blessing , trans Per Fabio Cremonesi, Milà :. NE, 2015), el tercer volum de la "Trilogia dels plans"

·         Les nostres Ànimes en la nit, 2015 ( les nostres ànimes a la nit , trans Per Fabio Cremonesi, Milà :. NE, 2017)

assaigs

·         La fabricació d'un escriptor. Revista Granta , sortida número 129: "El destí". Publicat a Londres per l'editorial Granta en 2014.

divers

·         A l'oest de l'última oportunitat, amb el fotògraf Peter Brown (2008)

El proper mes de mars comentarem la quarta part  del

llibre Sapiens de Yuval Noah

El proper mes de febrer comentaren el llibre Sapiens

 de Yuval Noah Harari

Sàpiens. Una breu història de la humanitat, de Yuval Noah Harari

Començo pel final: m’ha agradat molt llegir aquest llibre. He acabat més savi.                                     El vaig començar pensant-me que era una altra divulgació de la història universal com d’altres n’he llegit (i algunes de molt bones). I ho és però molt diferent.

Situat sempre en una perspectiva molt i molt ampla, Yuval Noah Harari ens descriu i explica com l’homínid que ha estat batejat Homo sapiens, o simplement sapiens, apareix a la Terra enmig d’una multitud d’altres animals i es va escampant per tot el planeta fins a sotmetre la resta d’espècies. I el llibre acaba situat a la segona dècada del segle XXI en què està capacitat per crear éssers que puguin fer el mateix que el sapiens o potser de substituir-lo. D’aquí el títol que en altres llengües, no pas en l’original anglès, han posat al llibre: D’animals a Déus. Una breu història de la humanitat.

Dit així sembla que estigui parlant d’un llibre de ciència ficció i no. De ciència n’hi ha molta (biologia, economia, religions, antropologia,…) però de ficció molt poca o gens. El que hi ha, al final del llibre especialment, és hipòtesis sobre el futur amb els interrogants que avui en dia queden oberts que i no sabem ni podem tancar.

Harari afirma que és el reconeixement de la ignorància, de prendre consciència del que no sabem, el que ha fet que esclatés la Revolució Científica preparada pel Renaixement, iniciada amb Newton i la seva generació i convertida en mestressa absoluta del món a partir del segle XIX (que ben mirat és un eco posat al dia d’allò de “només sé que no sé res”). I coherent amb aquesta afirmació s’atipa de fer preguntes suggestives i de proposar respostes possibles deixant molt sovint els interrogants oberts. Exemples: l’homo sapiens hi va sortir guanyant en passar de recol·lector a agricultor ramader? com és que les dones han quedat relegades a un paper secundari quan disposen d’habilitats socials que sembla que les fan més aptes per tenir un rol dirigent? El descobriment que l’escorbut es podia combatre menjant fruita va resultar positiu o va impulsar el desastre ecològic a Austràlia i Tasmània? Va ser l’home que va domesticar el blat o va ser el blat que va domesticar l’home?

Conté afirmacions que sobten la primera vegada que les llegeixes però que, explicades i argumentades, van resultant versemblants i sovint convincents. Una de les més vistoses, l’ordre imaginat:

¿Com es fa perquè la gent cregui en un ordre imaginat com el cristianisme, la democràcia o el capitalisme? Primer, no s’ha d’admetre mai que l’ordre és imaginat. Sempre cal insistir que l’ordre en què es basa la societat és una realitat objectiva creada pels grans déus o per les lleis de la naturalesa (…) p.165

Harari no fa però maniqueisme ni valoracions pejoratives, l’ordre imaginat permet la col·laboració de milers de persones que no es coneixen, possibilita descobriments, tecnologies noves… La pregunta serà si això ha estat i és positiu, i per a qui. No pels milers d’espècies extingides,  ni per les vaques, gallines o porcs que han pogut augmentar extraordinàriament en nombre però estan sotmesos a condicions de vida lamentable.

Com que escriu molt bé, argumenta impecablement deixant, ja ho he dit, els interrogants oberts quan creu que encara no hi ha resposta, posa exemples de manera entenedora i molt contemporània i té un finíssim sentit de l’humor, resulta que és un plaer llegir aquest llibre.

Com que a més fa pensar i ajuda a pensar, nosaltres l’acabem una mica més savis. Sapiens

Yuval Noah Harari (24 de febrer de 1976) és un escriptor conegut per ser l'autor del best-seller internacional Sàpiens: Una breu història de la humanitat. És professor al Departament d'Història de la Facultat d'Humanitats a la Universitat Hebrea de Jerusalem. Harari ha guanyat dues vegades el Premi Polonsky de creativitat i l'originalitat, el 2009 i 2012, entre altres premis. Viu amb el seu marit en un moshav a prop de Jerusalem.^[1]

Harari es va especialitzar originalment en història medieval i història militar, doctorant-se al Jesus College de la Universitat d'Oxford el 2002. En aquell període va publicar diversos estudis.^[2]

Més endavant es va especialitzar en història del món i en els processos macro-històrics al llarg de la història de la humanitat. La seva recerca es basa a marcar punts de trobada entre la història i la biologia, com per exemple trobar quina és la diferència essencial entre Homo sapiens i altres animals. El seu llibre Sàpiens s'ha publicat en més d'una trentena idiomes, inclòs el català.^[3] El llibre intenta recollir tota la història de la humanitat a partir de l'evolució de l'Homo sapiens.

El 2015 va publicar, en hebreu i després durant el 2016 en molts altres idiomes (inclòs el català), Homo Deus. Una breu història del demà.^[4]

Publicacions[modifica | modifica el codi]

·         Homo Deus: A Brief History of Tomorrow (2016), traduït al català com Homo Deus. Una breu història del demà. 2016 (Edicions 62)

·         Sapiens: A Brief History of Humankind (London: Harvill Secker, 2014) traduït al català com Sàpiens, una breu història de la humanitat (Edicions 62)

·         Renaissance Military Memoirs: War, History and Identity, 1450-1600 (Woodbridge: Boydell & Brewer, 2004)

·         Special Operations in the Age of Chivalry, 1100-1550 (Woodbridge: Boydell & Brewer, 2007)

·         The Ultimate Experience: Battlefield Revelations and the Making of Modern War Culture, 1450-2000 (Houndmills: Palgrave-Macmillan, 2008)^[5]

El proper mes de gener de 2016 comentarem el llibre

La Ciudad de los prodigios

La ciudad de los prodigios es una novela del escritor español Eduardo Mendoza, publicada en 1986 por la editorial Seix Barral. En ella se hace un retrato vivo de la evolución de la ciudad de Barcelona entre las exposiciones universales de 1888 y 1929. No se trata de una novela histórica al uso, como ya advierte su autor en el prólogo, sino de una transcripción de la memoria colectiva de una generación de barceloneses. Tomándose las licencias literarias necesarias para fraguar una historia novelada, Eduardo Mendoza nos muestra la evolución de una sociedad completa desde su estancamiento inicial hasta su desarrollo industrial, económico y social. Cada momento de la historia de una ciudad llamada a ser en el futuro una de las más europeas de las ciudades españolas. Fue incluida en la lista de las 100 mejores novelas en español del siglo XX del periódico español «El Mundo».¹

El autor en 2008

En las notas del autor a la reedición de la novela en 2001, Mendoza comentó que comenzó a escribir La ciudad de los prodigios poco después de la publicación de La verdad sobre el caso Savolta, aunque no consiguió acabarla hasta varios años más tarde, con varias interrupciones e incursiones en otros géneros que dieron lugar a novelas como El misterio de la cripta embrujada y El laberinto de las aceitunas. Mendoza comenzó a escribir la novela fuera de su ciudad natal, Barcelona, aunque abandonó el proyecto en beneficio de otros y la rescató años después una vez instalado en la Ciudad Condal, donde reescribió el manuscrito, según sus palabras, "con la intención de recuperar la imagen de una ciudad que era la mía, pero de la que había estado ausente en unos años cruciales".                              Trama

El hilo conductor de toda la trama es Onofre Bouvila, representante del ideario colectivo de las clases sociales más bajas. Es un joven de origen humilde que, gracias a sus propios esfuerzos, se convierte en uno de los hombres más ricos e influyentes no sólo de Cataluña sino de toda España: un personaje sórdido y cruel, sin escrúpulos, que atesora poder y bienes gracias a sus maniobras inteligentes pero también salvajes. La historia de Onofre Bouvila estará fuertemente influida por la aparición en ella de tres mujeres. Una pitonisa le dirá que una lo haría rico, otra lo encumbraría y otra lo haría feliz. Son estas tres mujeres las que directa o indirectamente aportarán a Onofre los instrumentos necesarios para ascender social y económicamente, las que influirán en su formación como personaje, las que crearán en torno a él un mundo completo y complejo.

Los inicios de Onofre en Barcelona comienzan como repartidor de panfletos de ideario anarquista en la construcción de la futura Exposición Universal de Barcelona (1888) en el Parque de la Ciudadela. A medida que avanza el relato se hilvanan los inicios de Onofre en Barcelona con su pasado humilde en "la Cataluña agreste, sombría y brutal que se extiende al sudoeste de los Pirineos", de la cual su padre, Joan Bouvila, emigró a Cuba con el propósito de prosperar económicamente dejando atrás a su familia. Sin embargo, Onofre descubre a su regreso que su padre no sólo no logró prosperar en América, sino que ocultó una falsa fortuna para conseguir adelantos de dinero en Cataluña que se transformaron en deudas. A raíz de estos sucesos, Onofre decide dejar atrás su pasado y trasladarse a la ciudad para conseguir el sueño roto de su padre Joan.

El reparto de panfletos anarquistas sitúa a Onofre en una situación delicada con la Policía hasta que es contratado por Humbert Figa i Morera, un abogado especializado en defender a ladrones y esbirros de la sociedad que se convierte en el jefe de uno de los grupos de la mafia local. En el grupo comienza a medrar en la organización al tomar sus propias decisiones al margen de las órdenes de Figa i Morera, haciendo frente a otro grupo de la mafia liderado Alexandre Canals i Formiga. En un día desmantela la organización de Canals i Formiga ordenando asesinar al propio Alexandre y a la mayoría de sus esbirros, sin el consentimiento de Figa i Morera, y toma el poder de su organización, donde introduce a Don Braulio como líder y a sus principales amigos, Efrén Castells y Odón Mostaza, como recaderos.

Como principal valido de Figa i Morera, Onofre amasa una gran fortuna con la hipoteca de la casa de sus padres y con la especulación inmobiliaria sobre terrenos del plan de ordenación urbana de Barcelona. Además, obtiene de Figa i Morera el permiso de casarse con su hija Margarita, convirtiendo al abogado en su suegro. Sin embargo, su compromiso matrimonial se ve obstaculizado por el interés de su madre en casar a Margarita con Canals i Rataplán, hijo del difunto Canals i Formiga. Para eliminar a Canals i Rataplán, ordena a su amigo Odón Mostaza que lo asesine y aprovecha el crimen para que la Policía encarcele a su amigo y eliminar a un posible competente dentro de su equipo.

Con el ahorcamiento de Mostaza, Onofre saca de la cárcel a Delfina y la convierte en Honesta Labroux, una actriz con la que pone en marcha una empresa cinematográfica pionera en España. Sin embargo, la empresa se convierte al poco tiempo en un fiasco económico que se suma al Golpe de Estado de Primo de Rivera en 1923, motivo que le obliga a exiliarse en su pueblo natal. Tras poner a Efrén Castells como titular de sus negocios, Onofre se refugia en el hogar de su hermano Joan, alcalde del municipio. Sin embargo, el asesinato de un cura en el pueblo lo motiva a volver a Barcelona, donde Efrén rehúsa devolverle la titularidad de sus negocios, aludiendo que "podría traerle problemas con el Gobierno"

Club de lectura trimestral on line

Sessió presencial

ÀGORA HUMANITAS

Tema: EUROPA, QUO VADIS?

 Lectura mínima essencial:

• LA IDEA D’EUROPA  de George STEINER. Conferència X tinguda a Nexus el                                                                                maig de 2004

• Del llibre  MOMENTS ESTEL·LARS DE LA HUMANITAT de Stefan ZWEIG

                             Capitol:   WILSON FRACASSA  15 d’abril de 1919

·         Del llibre EL MUNDO DE AYER (Memorias de un Europeo)

                        Des del capítol LA LUCHA POR LA FRATERNIDAD pàgina 304 fins al final.   Sobretot els capítols: Ocaso, “Íncipit Hitler”, La agonía de la paz. 411 - 545

GOIGS ALS BONS LLIBRES

UN PONT DE SILENCI

El proper mes de decembre comentarem el llibre

Un Pont de silenci de Carme Osan

DIUMENGE, 24 DE GENER DE 2016 19:20 H

[Ressenya] UN PONT DE SILENCI     Carme Osan

 La historiadora barcelonina Carme Osan va ser la guanyadora de la primera edició del Premi Literari Autor Revelació, un guardó de narrativa en català que convoquen l'editorial Rosa dels Vents i l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès, amb la novel·la Un pont de silenci, que narra dues històries a cavall entre l'agitada Barcelona dels anys 30 i la de les darreries del franquisme. El relat, que té un caire intimista, s'endinsa en una trama que barreja la història de la ciutat amb els secrets familiars, interessos, complicitats i l'amor.

A partir de la constatació que la Guerra Civil espanyola i les seves conseqüències ha estat un recurs literari recurrent, Osan s'ha volgut centrar en les relacions humanes i en els personatges i els seus sentiments. En paraules de la seva autora, la novel·la tracta sobre "l'oblit de la memòria, la memòria per no oblidar i les voltes del destí que a vegades converteixen l'oblit en la memòria i la memòria en oblit".

A través de dues històries que transcorren entre l'agitada Barcelona dels anys trenta i la de les darreries del franquisme, quan la ciutat està immersa en un mar d'incerteses per la mort del dictador, Un pont de silenci ens narra la vida de dues dones, la Rosa i l'Àngela que passaran per situacions personals tan convulses com les successives etapes històriques per la que travessa la societat: la il·lusió de construir una nova societat en forma de República, el cop d'estat feixista i la dura Guerra Civil, la sagnant postguerra, i les esperances de la dita transició.

Amb aquest marc de fons, Carme Osan construeix un relat intimista on les relacions humanes marquen el ritme de la història. Personatges que habiten els dos bàndols, que més enllà d'esquerres i dretes continuen vivint com a perdedors i guanyadors. Els uns que ho han perdut tot, les migrades possessions, la dignitat, fins i tot la vida; i els altres que com a guanyadors viuen la vida plena dels d'intocables que tot ho tenen i tot ho poden. El rerefons, els fills robats del franquisme.

El marc geogràfic de la història és la ciutat de Barcelona, capdavantera en la lluita per la llibertat, acollidora de les persones que venien a la recerca d'un futur millor, amb la societat fragmentada, amb guanyadors, perdedors i renegats. Una ciutat castigada pels vencedors, que evoluciona físicament i socialment, que vol ser sempre moderna, encotillada, però, per les lleis dels vencedors. Una ciutat habitada per brigadistes i falangistes, senyors i obrers, botiguers i dependentes, honorables i camarades....

Carme Osan ha construït una excel·lent narració que manté els suspens emocional a cada capítol, amb frases treballades i paraules cercades amb precisió. El passat no tant llunyà i el present més vital circulen en paral·lel fins que conflueixen en l'actualitat.

La història l'escriuen, efectivament, el vencedors, però la gran història està formada per petites històries personals, per sentiments, relacions humanes, per grandeses i misèries individuals. Aquesta és la veritable novel·la que escriu Carme Osan a Un pont de silenci, una obra que no, no és "una altra novel·la sobre la Guerra Civil". No se la perdin.

Ramon Moreno