diumenge, 17 de gener del 2016

RETAHÍLAS

El proper mes de febrer comentaren el llibre

Retahillas    de      Carmen Martín Gaite

Carmen Martín Gaite

Carmen Martín Gaite (Salamanca, 1925 - Madrid 2000) fou una escriptoraespanyola representant de l'anomenada Generación de 1950.   Biografia[
Nascuda el 8 de desembre de 1925 a la ciutat de Salamanca. Després d'estudiar l'ensenyament bàsic i el batxillerat es llicencià en Filosofia i Lletres per la Universitat de Salamanca. El 1950 es trasllada a viure a Madrid, on viu l'ambient bohemi de la ciutat al costat d'Ignacio Aldecoa i Rafael Sánchez Ferlosio, amb el qual s'acabarà casant.
La seva obra literària s'inicià als anys 50 amb la publicació de relats i col·laboracions periodístiques a revistes i diaris comABC, Blanco y Negro, Alcalá i Revista Española, entre d'altres. El 1957 publicà la seva primera novel·la, Entre visillos, que fou guardonada amb el Premi Nadal de novel·la, iniciant així una prolífica carrera literària que l'ha permès guanyar el Premi Nacional de narrativa de les Lletres Espanyoles el 1978 per El cuarto de atrás; el Premi Príncep d'Astúries de les Lletresl'any 1986, juntament amb José Ángel Valente; el Premi Anagrama d'assiag el 1987 per Usos amorosos de la postguerra española; i el Premi Nacional de les Lletres Espanyoles l'any 1994 pel conjunt de la seva obra. Col·laborà regularment amb els diaris Diario 16 i El País.
Allunyada de la Universitat, el 1992 aconseguí el doctorat a la Universitat de Madrid amb la tesi doctoral Usos amorosos del siglo XVII en España. Martín Gaite morí a la ciutat de Madrid el 22 de juliol de 2000.     Estil[]
Les obres de Martín Gaite se centren en l'anàlisi de les relacions entre l'individu i la col·lectivitat. Interessada en la televisió i el cinema com a mitjà de comunicació participà en els guions televissius de les sèries de TVE Teresa de Jesús (1984) iCelia (1992).
Els temes amorosos i existencials predominen entre els seus protagonistes, sempre gent comuna. Les frases són llargues i amb ús abundant d'adjectius. El lèxic és molt tradicional malgrat els temes contemporanis.   Obra publicada[

Novel·les[modifica | modifica el codi]

·                    Entre visillos, 1957, premi Nadal de novel·la.
·                    Ritmo lento, 1963.
·                    Retahílas, 1974.
·                    Fragmentos de interior, 1976.
·                    El cuarto de atrás, 1978, Premi Nacional de narrativa de les Lletres Espanyoles.
·                    Nubosidad variable, 1992.
·                    La Reina de las Nieves, 1994.
·                    Lo raro es vivir, 1996.
·                    Irse de casa, 1998.
·                    Los parentescos, 2001, obra pòstuma i incompleta.

Relats curts i contes[modifica | modifica el codi]

·                    El balneario, 1954.
·                    Las ataduras, 1960.
·                    Cuentos completos, 1978.
·                    El castillo de las tres murallas, 1981.
·                    El pastel del diablo, 1985
·                    Caperucita en Manhattan, 1990.

Teatre[modifica | modifica el codi]

·                    A palo seco, 1957.
·                    La hermana pequeña, 1959.

Poesia[modifica | modifica el codi]

·                    A rachas, 1976.

dissabte, 19 de desembre del 2015

EL CANDOR DEL PADRE BROWN

El proper mes de gener del 2016 comentarem el llibre

Amaga
Gilbert Keith Chesterton
G. K. Chesterton.jpgBlank Canvas on Transparent Background.pngGilbert Keith Chesterton
Naixement
Mort
Ocupació
periodista, novel·lista, assagista
Gènere
Fantasia, apologètica cristiana, ficció mística, poesia
Influències de
Va influir a
Gilbert Keith Chesterton, (Londres, Regne Unit, 29 de maig de1874 – Beaconsfield, 14 de juny de 1936), més conegut com aG.K. Chesterton, va ser un escriptor anglès.[1] Va publicar obres sobre filosofia, ontologia, poesia, obres de teatre, articles periodístics, lectures públiques i debats, crítiques de literatura i d'art, biografies, apologètica cristiana i ficció, incloent-hi fantasia inovel·la negra. Chesterton va ser anomenat el "príncep de la paradoxa".[2]

Biografies[modifica | modifica el codi]

Nascut a Campden Hill, Kensington, Londres, Chesterton va ser educat a la St Paul's School. Va estudiar a la Slade School of Artper a ser il·lustrador i va cursar classes de literatura al University College de Londres, però no es va graduar en cap dels dos. L'any 1896 Chesterton va començar a treballar per a l'editorial Redway, i T. Fisher Unwin, fins a l'any 1902. Durant aquest període, va començar a treballar en periodisme com a crític d'art i de literatura independent. Va contraure matrimoni amb Frances Blogg l'any 1901. L'any següent va començar amb una columna d'opinió setmanal al diari Daily News, l'any 1905 al The Illustrated London News, publicació en què va escriure durant els 30 anys següents.
Segons Chesterton de jove estava fascinat per l'ocult i, juntament amb el seu germà Cecil, va experimentar amb taules Ouija.[3] Tot i així, fent-se més gran es va convertir en cristià, primer anglicà i després, l'any 1922, catòlic.[4]
Chesterton va mostrar un gran interès i talent per l'art. Volia ser artista i la seva manera d'escriure mostra una visió que convertia idees abstractes en imatges concretes i memorables. Fins i tot les seves obres de ficció semblen ser paràboles camuflades. El pare Brown (Father Brown) sempre corregeix la visió errònia de la gent desconcertada a l'escena del crim, i al final se'n va amb el criminal a exercir el seu rol sacerdotal de reconeixement i penediment.
Chesterton era un home alt, 1,93 cm, i corpulent, va pesar 133 kg. Quan va dir al seu amic George Bernard Shaw: "Mirant-te a tu, un té la sensació que Anglaterra estigui patint fam", la replica de Shaw va ser: "Mirant-te a tu, tothom pensaria que en siguis la causa."[5]
Chesterton tenia la tendència d'oblidar on s'havia de dirigir i de no arribar a temps al tren que l'havia de portar allà. Està documentat que en diferents ocasions va enviar un telegrama a la seva dona Frances des d'una localitat llunyana (i equivocada), escrivint una cosa com ara: "Sóc a Market Harborough. On hauria de ser?", a la qual ella contestaria "A casa."[6] De resultes d'aquests problemes de memòria i del fet que Chesterton de nen era extremadament maldestre, hi ha hagut especulacions que Chesterton tenia dispràxia de desenvolupament sense diagnosticar.[7]
A Chesterton li encantava el debat. Sovint debatia pública i amablement amb personatges com ara George Bernard Shaw, H. G. Wells, Bertrand Russell i Clarence Darrow. Segons la seva autobiografia, ell i Shaw van fer de vaquers en una pel·lícula muda que no es va arribar a estrenar mai.
Chesterton va morir d'una insuficiència cardíaca congestiva al matí del 14 de juny del 1936 a casa seva a Beaconsfield, Buckinghamshire. Està enterrat al cementiri catòlic d'aquesta localitat.
Chesterton va escriure vora vuitanta llibres, centenars de poemes, vora dues-centes narracions curtes, quatre mil assaigs i diferents obres de teatre. Era un crític literari i social, historiador, dramaturg, novel·lista, teòleg i apologista catòlic, polemista i autor de novel·la negra. Era columnista i va escriure articles de l'Encyclopædia Britannica, incloent-hi el referent a Charles Dickens i una part de l'article sobre humor de la 14a edició (1929). El seu protagonista més conegut és el sacerdot detectiu Father Brown, del qual va escriure una cinquantena de narracions publicades en català amb el títol Els relats del pare Brown (RBA, 2013). La seva novel·la més coneguda és L'home que fou dijous (Rosa dels Vents, 1936). Ja era un cristià convençut molt abans de fer-se membre de l'església catòlica i a molts passatges de la seva obra hi apareixen temes i simbolisme cristians. Altres novel·les i relats curts de Chesterton són: El club dels negocis estranys (Laertes, 1990. Traducció al català de Carles Urritz i Carme Gironès),L'assassí moderat (Laertes, 1993. Traducció de Carles Urritz i Carme Gironès) i El bocamoll honrat (Laertes, 1994. Traducció de Carles Urritz i Carme Gironès)

diumenge, 15 de novembre del 2015

CHARLOTTE

El proper mes desembre comentarem aquet llibre




Charlotte de
David Foenkinos
David Foenkinos

David Foenkinos al saló del llibre Radio France, 26 de novembre de 2011.
Naixement
Ocupació
David Foenkinos (nascut 28 octubre 1974) és un autor francès iguionista Va estudiar literatura i música a París.
La seva novel·la La délicatesse (La delicadesa) és un best seller a França.[1] La seva primera novel·la, Inversion de l'idiotie, va ser publicada en francés el 2002, i va obtenir el PremiFrançois-Mauriac.
Les seves novel·les han estat traduïdes a més de quaranta llengües. Segons el diari Le Figaro, va ser un dels deu escriptors francesos que més va vendre el 2011 a França.[2]
Una pel·lícula basada en aquest llibre va ser estrenada el desembre de 2011, amb l'actriu Audrey Tautou com a protagonista.[3][4]

Novel·les traduïdes al català[modifica | modifica el codi]

·                    Els records, la Magrana
·                    Charlotte, d'Edicions 62 (2015)

Novel·les traduïdes al castellà[modifica | modifica el codi]

·                    La delicadeza
·                    Estoy mucho mejor

·                    Lennon