El proper
mes de desembre-gener comentarem el
llibre de
Yuval Norh
harari
“ 21 lliçons per el segle XXI “
“
21 lliçons per el segle XXI de Yuval Noah Harrari.
El
nostre món s’ha fet complex: desconeixem tants aspectes dels assumptes que ens
envolten que no és gens fàcil encertar-ne l’anàlisi, amb les causes i
conseqüències derivades. Tanmateix: “En un món inundat d’informació
irrellevant— escriu Harari en la primera frase del llibre— la claredat és el
poder”. Podem comprendre molts fets amb una informació adient i una
reflexió personal sensata. Cal potser també sentir una gran pietat per l’espècie
humana. Altrament, el coneixement pot esdevenir amb una lògica tan implacable,
com axiomàtic i buit. Harari entén que el laïcisme —on milita— és una
actitud vital que comprén, al costat de la racionalitat i l’humanisme, la
compassió. Certament, sense estimar les coses no les podem entendre, o entendre
del tot. I és per aquest costat que l’assaig de Harari esdevé un exercici
encaminat a comprendre tot allò que ens voreja, però sense abandonar el flanc
emotiu, les dades històriques, econòmiques (o les que siguen) i les realitats
biogràfiques. I tot plegat amb honestedat i sense narcisismes.
Vestim
les veritats de les coses amb arguments falsos. Som manipuladors i
manipulables; propensos al fanatisme i a la irracionalitat. Tendim a combregar
amb unes veritats col·lectives que reforcem i ens reforcen tribalment. Els fets
històrics dels nostres són comprensibles, mentre que els del l’enemic, en
canvi, són malignes i demoníacs. El que fem nosaltres i els nostres ho anomenem
“informar” o “educar“, per contra el que fan els veïns és “rentats de cervell”
o “adoctrinar”. Harari enuncia que més que per una racionalitat personal,
“la majoria de les nostres conviccions està formada pel pensament grupal de la
comunitat”. I rebla el clau dient que “ens aferrem a aquestes conviccions per
la lleialtat al grup”. Amb la mateixa destresa argumentativa explica com el
sacrifici per la causa en la qual militem, hi reforça la fe.
21
lliçons per al segle XXI és un llibre
suggeridor, en altres paraules: ple de preguntes i de qüestions
inquietants. Tot un cant al pensament entenimentat i a la racionalitat
humanitzada. Una síntesi admirable del coneixement i l’afectivitat, com
defensava Spinoza que havia de ser el saber. I tot exemplificant com
l’autèntica cultura naix sempre d’un ferm compromís amb la vida
Parlan amb Yuval Noah Harari
“L’autèntica felicitat és conèixer la veritat sobre el món i tu mateix
¿Som davant
d’un truc narratiu o realment creu que la humanitat està en una cruïlla en la
qual es juga la seva
desaparició?
El 1945 la
humanitat va arribar a tenir per primera vegada el poder d’autodestruir-se.
Durant els posteriors 70 anys hem acumulat encara més poder i, per tant, ara
estem en condicions d’autodestruir-nos de més maneres: desencadenant una guerra
nuclear o biològica, provocant una catàstrofe ecològica o creant noves formes
de vida capaces de substituir-nos totalment. Crec que la humanitat encara té
moltes possibilitats de sobreviure i progressar, però, per aconseguir-ho,
primer hem d’adonar-nos de l’abast del nostre poder. Estem adquirint unes
capacitats de creació i destrucció que són divines, però si no anem amb compte,
potser al final serem uns déus molt irresponsables.
Quins són
els grans reptes, problemes i desafiaments que afronta l’espècie humana
actualment?
Els nostres
tres problemes principals són la guerra nuclear, el canvi climàtic i la
disrupció tecnològica. No sé quin dels tres és més important, perquè hem de
bregar amb tots tres alhora, i un fracàs en qualsevol d’aquests camps podria
ser catastròfic. Hi ha un problema subjacent, que és la desunió mundial i
l’actual ressorgiment del nacionalisme. El nacionalisme en si mateix no té res
de dolent. Ha sigut una de les creacions humanes més beneficioses. Ara, però,
en les circumstàncies del segle XXI, com més obsessionats estiguem pels
interessos de la nostra nació, menys temps i energia dedicarem a lluitar contra
la guerra nuclear, el canvi climàtic i la disrupció tecnològica. Aquests tres
problemes són d’abast mundial i només es poden resoldre mitjançant una
cooperació d’abast mundial. Cap país pot aturar tot sol l’escalfament global,
ni cap país podrà regular la bioenginyeria o la intel·ligència artificial sense
l’ajuda de ningú. Si només l’Índia redueix les emissions de gasos d’efecte
hivernacle i els EUA continuen com si res, no n’hi haurà prou, i tampoc servirà
de gran cosa que la UE prohibeixi l’enginyeria genètica per crear superhumans
si la Xina ho permet. En efecte, atès l’enorme potencial d’aquestes tecnologies
disruptives, si un país assumeix una opció molt arriscada per obtenir-ne grans
beneficis, altres països seguiran aquest exemple tan perillós per por de
quedar-se enrere.
Com es
definiria vostè, Yuval Noah Harari, ideològicament, culturalment,
espiritualment i psicològicament? L’hi pregunto perquè els seus llibres ens han
impactat molt a molts lectors i, per tant, és natural que tinguem interès en la
mena de persona i de personalitat que hi ha al darrere, més enllà de les pistes
que ja ens ha donat en els mateixos llibres.
M’estimo més
no parlar gaire de mi mateix perquè crec que això distreu els lectors dels
temes importants, i també facilita que la gent em posi etiquetes en lloc de
concentrar-se en el que realment dic als meus llibres. “Vaja, és israelià” o
“És gai” o “És ateu, o sigui que tot el que digui estarà contaminat”. A més a
més, francament, crec que no soc especialment interessant. Fa un temps a una
famosa cantant li van preguntar en una entrevista a qui li agradaria tenir
assegut al costat en un vol transatlàntic llarg. Va dir el meu nom. El meu marit
ho va llegir al diari, li va trucar i li va dir: “M’he assegut moltes vegades
al costat seu en un vol transatlàntic i, cregui’m, no és el que s’imagina”. De
totes maneres, si vostè està interessat en mi personalment, crec que aquest meu
nou llibre, 21 lliçons per al segle XXI, dona més pistes que
tot el que he escrit fins ara. Em permeto parlar una mica més de la meva
pràctica de la meditació, la meva família i la realitat política del meu racó
de món.
¿Podria
assenyalar els seus principals desitjos per als pròxims anys, una llista en la
qual (com ens passa a la majoria) hi hagi qüestions tan personals com generals?
Quins d’aquests desitjos creu que hi ha possibilitats reals que es compleixin?
O, dit d’una altra manera: ¿com s’imagina la seva vida i la del món d’aquí
cinquanta anys, quan vostè ja sigui nonagenari?
Pel que fa
al món en general, espero que els humans siguem capaços de madurar i superar la
nostra obsessió infantil per fantasies nostàlgiques sobre déus i nacions, i que
assumim la realitat del segleXXI tal com és i ens fixem en els temes realment
importants: per exemple, què hem de fer amb el nostre nou poder de manipular la
vida. I també espero que prenguem les decisions correctes, i que fem servir el
nostre poder per alliberar-nos del patiment en lloc de buscar plaers efímers o
imposar les nostres idees als altres. Pel que fa a mi, espero que, si arribo
als noranta anys, encara tingui coses interessants a dir. Espero que encara
sigui capaç de trobar un sentit al que passa al món, sense quedar-me encallat
en idees i costums obsolets. I espero, també, que no cauré en la trampa de
l’èxit i la fama i que continuaré explorant la veritat sobre mi mateix i sobre
el món.
En les seves
obres, la idea de felicitat (explícitament o no) sempre és central, sempre hi
és present. Què és per a vostè la felicitat? ¿Es pot ser feliç sense trobar un
sentit a la vida?
L’autèntica
felicitat és conèixer la veritat sobre el món i tu mateix. Té molt poc a veure
amb el que molts en diuen “el significat de la vida”. Quan la gent vol saber el
significat de la vida, gairebé sempre esperen que els expliquin una història.
L’Homo sapiens és un animal narrador que pensa en forma de contes i
creu que l’univers funciona com un conte. Hi ha bons i dolents, conflictes i
solucions, clímaxs i finals feliços. Creiem que, per entendre el significat de
la vida, hem de conèixer la història de l’univers i descobrir quin paper fem en
aquesta història. Però l’univers no és una història. No hi ha cap guió, i no hi
tenim cap paper predeterminat. Totes les històries que s’expliquen sobre
l’univers -la història jueva, la història cristiana, la història musulmana- no
són més que ficcions inventades pels humans. Però quan a la gent se li diu
això, acostumen a espantar-se. No entenen quin sentit té la vida sense una
història còsmica. Són com aquella que ha estudiat durant anys per arribar a
actriu i, el dia que finalment obté el títol, s’assabenta que acaben de tancar
tots els teatres i ha plegat l’últim estudi cinematogràfic. “Ostres! ¿I ara què
faig jo a la vida?” No hi ha, però, cap motiu per desesperar-se. La realitat
encara és aquí. No podem interpretar cap paper en una obra dramàtica de ficció,
però, vejam, per què hi hem de voler actuar? Quan renuncies a les històries de
ficció, pots observar la realitat amb molta més claredat que abans, i això és
molt millor que qualsevol ficció. Quan et despertes al matí, et centres ja en
la realitat. Si de debò saps la veritat sobre tu mateix i el món, res no et
farà mai desgraciat. Però és més fàcil dir-ho que fer-ho.
[Aquesta
entrevista s’ha fet a través d’un qüestionari via e-mail. La traducció al
català és de Lídia Fernández Torrell]
Yuval Noah Harari
|
Nom de naixement
|
Yuval Noah Harari 
|
|
Nom en hebreu
|
יובל נח הררי
|
|
naixement
|
|
|
nacionalitat
|
israelià
|
|
religió
|
|
|
educació
|
doctorat
|
|
educat en
|
|
|
ocupació
|
|
|
àrea
|
|
|
ocupador
|
·
Universitat Hebrea de Jerusalem
|
|
obres notables
|
|
Harari va néixer a Israel de pares jueus
amb arrels a Europa oriental . La seva
àvia polonesa va escapar de Polònia i va arribar a Palestina el 1934, segons va
relatar el 2018. És especialista en història medieval i
militar. Va obtenir el seu doctorat a la Universitat d'Oxford a Anglaterra , el
2002. Des de llavors ha publicat diversos llibres i articles en anglès i
francès sobre qüestions militars medievals com Special Operations in
the Age of Chivalry 1100-1550, The Ultimate Experience: Battlefield
Revelations and the Making of Modern War Culture, The Concept of
"Decisive Battles" in World History, Armchairs, Coffee
and Authority: Eye-Witnesses and Flesh-Witnesses Speak about War, 1100-2000.
El seu llibre Sapiens: Una breu
història de la humanitat li va donar fama internacional. Aquest
text va ser publicat inicialment en hebreu i després traduït a trenta
idiomes. El text es refereix a la història de la humanitat des del
principi de l'evolució del Homo sapiens , l' Edat de Pedra ,
fins a les revolucions polítiques del segle XXI. Sapiens va
cobrar notorietat primer a Israel i després a Europa.
L'autor també ha proposat una sèrie de
conferències en línia gratuïtes titulada «Breu història de la
humanitat». Més de 100 000 persones s'han inscrit a les seves conferències
a la plataforma "TED" .
En el seu llibre Homo
Deus: Breu història del demà es desenvolupen idees sobre un món
futur no tan llunyà de l'actual en el qual ens veurem enfrontats a una nova
sèrie de reptes. En el llibre, l'autor explora els projectes, els somnis i
els malsons que aniran modelant el segle XXI, des de superar la mort fins a la
creació de la intel·ligència artificial.
Harari, qui es diu convençut de les
bondats de la nutrició vegana , viu amb
el seu marit en un moshav prop de
Jerusalem. Practica meditació Vipassana .
En el seu llibre de 2016 Homo Deus: Breu
història del demà , Harari porta
la idea del dataísmo més lluny,
situant-la en el seu context històric. Argumenta que totes les estructures
polítiques o socials competidores poden ser vistes com a sistemes de
processament de dades: «El dataísmo declara que
l'univers consisteix en fluxos de dades i que el valor de qualsevol fenomen o
entitat està determinat per la seva contribució al processament de dades»
.
·
Renaissance Military Memoirs: War, History and
Identity (Woodbridge:
Boydell & Brewer, 2004) - ISBN 978-184-383-064-1
·
Special Operations in the Age of Chivalry, 1100-1550 (Woodbridge: Boydell & Brewer, 2007) - ISBN 978-184-383-292-8
·
The Ultimate Experience: Battlefield Revelations and
the Making of Modern War Culture, 1450-2000 (Houndmills Palgrave-Macmillan,
2008 - ISBN 978-023-058-388-7
