Mercè Carrillo: "Tothom
hauria de passar per un club de lectura"
8 juliol 2016
Pàgina 68
DIVENDRES, 8 DE JULIOL DEL 2016 ARTICLE DEL PERIODICO
Mercè Carrillo -barcelonina, 43 anys, llicenciada en
Filologia hispànica- ve a ser com l'emperadriu dels clubs de lectura. Fa 15
anys que es dedica a presidir-los, en biblioteques de Barcelona i de municipis
pròxims; el curs passat se'n va ocupar de nou. No cal dir, naturalment, que té
debilitat per la lectura, però la conversa no té a veure amb això: té a veure
amb el que ha deixat aquesta feina al seu cap. En definitiva, tota una teoria
del que són, han de ser i cap on han d'anar aquestes cites al voltant de la
literatura, tan en voga des de fa uns anys.
Ha presidit clubs de
lectura durant 15 anys, i ha desenvolupat tota una teoria sobre el tema.
-Expliqui'm, ¿com és que li agrada tant
aquesta feina?Perquè m'encanta la idea de treballar
amb persones de tota mena, persones, a més, que no vénen del món acadèmic, i
que tenen ganes i molta curiositat per acostar-se al món de la literatura i
l'escriptura. Penso que la literatura i l'escriptura són una eina social per
canviar el món, i en aquest sentit fa temps que em vaig adonar que estic on
volia estar.
-Vaig llegir el seu text sobre els clubs
de lectura. Diu que, al contrari del ritme al qual es mou la societat, són
espais de lentitud. Totalment. Gairebé tots els clubs
es reuneixen una vegada al mes, i durant aquest mes llegeixes, reflexiones,
dónes voltes al que has llegit… La majoria de lectors tornen a llegir i canvien
d'idea respecte als personatges, llegeixen altres coses del mateix autor… I la
tertúlia també, en la tertúlia hi ha temps perquè tots diguin el que han de
dir. En altres paraules, afavoreix la reflexió, que és una cosa que en aquest
món modern es va perdent.
-També deia que és un espai per compartir;
ara que està de moda compartir. Sí, ara tots
compartim a les xarxes socials, però a les xarxes socials la teva identitat és
inevitablement falsa, no ets tu, mentre que al club ets tu i estàs cara a cara
amb la gent amb qui intercanvies opinions sobre un llibre. Vas, exposes la teva
opinió i debats. Jo crec que en algun moment tothom hauria de passar per un
club de lectura. S'hauria d'incentivar a les escoles i als instituts. Jo tinc
una bona experiència acadèmica, per cert.
-¿Per què? Perquè des de fa cinc anys combino els clubs de lectura amb l'ensenyament.
Sóc professora a l'institut Joaquim Mir de Vilanova, sense plaça fixa. Sóc
partidària d'ensenyar la llengua a través de la literatura, i a classe m'he
adonat del valor que té la lectura per als joves immigrants.
-¿A què es refereix? Em refereixo al fet que a aquests joves la lectura els permet reelaborar el
dol que carreguen a sobre per haver abandonat el seu país. No ho dic jo, ho diu
l'antropòloga Michelle Petit: que llegir les descripcions dels paisatges, i
llegir sobre les llegendes i les històries dels seus països d'origen és molt
útil per lidiar amb l'experiència del desarrelament.
-En termes generals, alguna cosa s'està fent
malament, ¿no? Els joves cada vegada llegeixen menys. Sí, per exemple, parlant d'això: jo crec que els clubs de lectura han de
sortir a buscar els joves. ¿Esperar que s'hi apuntin? No. Ells no vindran pel
seu compte, i els tres o quatre que vindran són els que ja llegeixen.
-Em va cridar l'atenció, al seu text, que
digués que els clubs de lectura són espais subversius. ¡És clar que sí! El club de lectura és el lloc on es rellegeix i es
reinterpreta, moltes vegades polèmicament, els clàssics. Perquè, per fortuna,
la lectura no és una cosa inamovible, depèn de tu, de la societat que
t'envolta, de les relacions entre la gent.
-Veig que porta diversos llibres a
sobre. Sí, vaig pensar que per a la foto...
Aquesta dona m'encanta. Maya Angelou. Vaig llegir que era una de les lectures
d'Obama per vacances, i la vaig llegir, i em va fascinar.
Woodrow Wilson
Woodrow Wilson
|
|
Religió
|
|
Partit polític
|
|
Cònjuge
|
|
 |
Thomas Woodrow
Wilson (Staunton, Virgínia, EUA, 1856 - Washington DC, 1924)
fou el 28è president dels Estats Units entre 1912 i 1920.
La seva política fou clarament intervencionista aIberoamèrica i
es mostrà neutral durant la Primera Guerra Mundial fins
al 1917.
Fou guardonat amb el Premi Nobel de la Pau el 1919.
Nasqué el 28 de desembre de 1856 a
la població de Stauton a l'estat nord-americà de Virgínia fill
del Reverend presbiterià Joseph
Ruggles Wilson i Janet Mary Woodrow. Tot i patir dislèxia aconseguí
graduar-se el1879 per
entrar a la Universitat de Virgínia on estudià Dret.
El gener de 1882 Wilson
obrí un bufet d'advocats a Atlanta,
tot i que aquesta experiència no fou satisfactòria per a ell, tenint al cap una
futura carrera política. Així tornà a la universitat per
aconseguir un Doctorat en Ciències polítiques. El 1902 fou
escollit President de la Universitat de Princetown, càrrec que desenvolupà fins
al 1910.
No fou fins al 2 d'abril de 1917 que Wilson demanà al Congrés la
intervenció nord-americana al conflicte armat europeu. El 8 de gener de 1918 Wilson pronuncià al Congrés
nord-americà la llista de catorze punts de
Wilson, condició necessària per a l'obtenció de la pau:
·
la fi de la diplomàcia secreta,
·
la llibertat de navegació i comerç,
·
la desaparició de les barreres econòmiques,
·
la reducció dels armaments militars,
·
reglamentació de les rivalitats colonials,
·
l'evacuació de Rússia,
·
la restitució de la sobirania a Bèlgica,
·
la restitució de la sobirania de Polònia,
·
la creació d'una Lliga de Nacions, materialitzada en la Societat de Nacions.
Tots aquests punts serviren per establir
el Tractat de Versalles de 1919 que significà la fi de la Primera Guerra Mundial.
Ban Ki-moon s'acomiada de l'ONU amb dures crítiques al règim sirià
El secretari general de l’organisme responsabilitza Baixar al-Assad dels
pitjors atacs al país
Ban Ki-moon va pronunciar ahir el seu
darrer discurs com a secretari general de l'ONU.
EFE
Actualitzada 21/09/2016 a les 07:24
Nova
York
El secretari general de l’ONU, Ban Ki-moon, va pronunciar ahir el seu últim
discurs com a secretari general de l’organització internacional tot denunciant
les matances del règim sirià, alhora que va defensar que el futur del país no
pot estar únicament en mans del seu president, Baixar al-Assad. Ho va dir en
l’inici de l’Assemblea de les Nacions Unides, que va arrencar amb la qüestió
dels refugiats sirians i els moviments migratoris sobre la taula.
“Molts grups han mort molts innocents, però cap com el govern de Síria, que continua llançant bombes als seus pobles i està torturant sistemàticament milers de detinguts”, va denunciar. “Els que alimenten la màquina de la guerra també tenen les mans tacades de sang. En aquesta sala hi ha governs que han ignorat, facilitat, i, fins i tot, planificat i comès atrocitats contra civils sirians. Quan hi penso, no em puc imaginar res pitjor”, hi va afegir Ban Ki-moon.
Atac “repugnant i salvatge”
Precisament, poques hores després de trencar-se la treva a Síria, un comboi d’ajuda humanitària que es dirigia a la ciutat d’Alep va ser víctima d’un atac aeri, que va afectar diversos camions i va causar almenys una vintena de víctimes mortals, la majoria de les quals civils. Ban Ki-moon va qualificar aquesta acció de “repugnant i salvatge”, i va assegurar que es tractava d’un atac “deliberat”. Per aquest motiu, va exigir que “es rendeixin comptes” per aquest i altres crims perpetrats al país. “Els treballadors humanitaris que lliuraven ajuda eren herois. Aquells que els van bombardejar són covards”, va assenyalar el secretari general de les Nacions Unides.
L’atac no va ser reivindicat per ningú, tot i que fonts opositores sobre el terreny van indicar que es tractaria d’un bombardeig, capacitat que ostenta l’exèrcit sirià o la Força Aèria russa, aliada del règim de Baixar al-Assad. No obstant això, tots dos exèrcits van negar rotundament la seva vinculació amb els fets.
L’episodi ha obligat l’ONU a suspendre de manera indefinida l’ajuda humanitària al país, a l’hora que ha disparat la tensió entre Rússia i els Estats Units, país que han responsabilitzat Moscou o Damasc de l’agressió.
AIXEQUEN UN MUR A CALAIS PER IMPEDIR EL PAS D'IMMIGRANTS
Les obres de construcció d’un mur a Calais, al nord de França, destinat a dificultar el pas dels immigrants al port que fa arribar al Regne Unit, van començar ahir enmig d’importants mesures de seguretat. L’estructura, d’un quilòmetre de llarg i quatre metres d’alt, haurà de resseguir bona part de la carretera que porta fins al port, i està totalment finançada per les autoritats britàniques. L’objectiu és impedir a immigrants i refugiats les maniobres que en les últimes setmanes repeteixen per tal de pujar clandestinament als camions que es dirigeixen als ferris que arriben al Regne Unit. Les autoritats locals no han donat suport a l’obra perquè la consideren innecessària, ja que el govern gal té previst desmantellar el campament de Calais.
“Molts grups han mort molts innocents, però cap com el govern de Síria, que continua llançant bombes als seus pobles i està torturant sistemàticament milers de detinguts”, va denunciar. “Els que alimenten la màquina de la guerra també tenen les mans tacades de sang. En aquesta sala hi ha governs que han ignorat, facilitat, i, fins i tot, planificat i comès atrocitats contra civils sirians. Quan hi penso, no em puc imaginar res pitjor”, hi va afegir Ban Ki-moon.
Atac “repugnant i salvatge”
Precisament, poques hores després de trencar-se la treva a Síria, un comboi d’ajuda humanitària que es dirigia a la ciutat d’Alep va ser víctima d’un atac aeri, que va afectar diversos camions i va causar almenys una vintena de víctimes mortals, la majoria de les quals civils. Ban Ki-moon va qualificar aquesta acció de “repugnant i salvatge”, i va assegurar que es tractava d’un atac “deliberat”. Per aquest motiu, va exigir que “es rendeixin comptes” per aquest i altres crims perpetrats al país. “Els treballadors humanitaris que lliuraven ajuda eren herois. Aquells que els van bombardejar són covards”, va assenyalar el secretari general de les Nacions Unides.
L’atac no va ser reivindicat per ningú, tot i que fonts opositores sobre el terreny van indicar que es tractaria d’un bombardeig, capacitat que ostenta l’exèrcit sirià o la Força Aèria russa, aliada del règim de Baixar al-Assad. No obstant això, tots dos exèrcits van negar rotundament la seva vinculació amb els fets.
L’episodi ha obligat l’ONU a suspendre de manera indefinida l’ajuda humanitària al país, a l’hora que ha disparat la tensió entre Rússia i els Estats Units, país que han responsabilitzat Moscou o Damasc de l’agressió.
AIXEQUEN UN MUR A CALAIS PER IMPEDIR EL PAS D'IMMIGRANTS
Les obres de construcció d’un mur a Calais, al nord de França, destinat a dificultar el pas dels immigrants al port que fa arribar al Regne Unit, van començar ahir enmig d’importants mesures de seguretat. L’estructura, d’un quilòmetre de llarg i quatre metres d’alt, haurà de resseguir bona part de la carretera que porta fins al port, i està totalment finançada per les autoritats britàniques. L’objectiu és impedir a immigrants i refugiats les maniobres que en les últimes setmanes repeteixen per tal de pujar clandestinament als camions que es dirigeixen als ferris que arriben al Regne Unit. Les autoritats locals no han donat suport a l’obra perquè la consideren innecessària, ja que el govern gal té previst desmantellar el campament de Calais.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada