dissabte, 13 de desembre de 2014

LOS DESORIENTADOS



La trobada del mes de Gener , comentarem el llibre 

Los desorientados  de Amin Maalouf 

Amin Maalouf (Beirut, 25 de febrer del 1949),
 és un escriptor  libanès enllengua francesa.    Biografia[
Els pares d'Amin Maalouf eren periodistes d'ascendència cristiana.
 La seva mare procedia d'una família tradicionalment catòlica
 i francòfona, i el seu pare, de formació anglòfona, procedia de la comunitat melquita. Amin Maalouf cursà estudis de sociologia i d'economia política en una escola jesuïta francesa i a la universitat francesa de Beirut.
Va treballar com periodista durant 12 anys. Fou director del diari an-Nahar fins al començament de la guerra civil libanesa del 1975, quan es va exiliar a França amb la seva dona i els seus tres fills, i on resideix des d'aleshores. Allà fou redactor en cap de la revista Jeune Afrique, cobrint nombrosos esdeveniments importants com la guerra de Vietnamo la revolució de l'Iran, i va fer reportatges en més de seixanta països. A partir del 1985, arran de l'èxit obtingut amb Les croades vistes pels àrabs, es dedica exclusivament a l'escriptura.
La seva obra es troba marcada per les seves pròpies vivències: la diversitat dels seus orígens, la convivència amb diferents llengües i religions, l'enfrontament entre comunitats i l'exili. En la ressenya de la UAB a l'ocasió de l'Any de la Mediterrània 2003/2004 es diu que "Maalouf combina la narració de fets històrics fascinants amb fantasia i amb idees filosòfiques. Les seves novel·les ofereixen una visió sensible i refinada dels valors i les actituds de les diferents cultures del Pròxim Orient i del Nord d'Àfrica i, en conjunt, del món mediterrani, entre les quals intenta sempre d'establir ponts de diàleg i de comprensió".[1]
L'any 2005 va guanyar el Premi Internacional Terenci Moix al millor llibre de l'any 2004 per Orígenes.[2] El 6 d'abril del2006 va ser investit doctor honoris causa per la Universitat Rovira i Virgili i el juny del 2010 va rebre el premi Príncep d'Astúries de les lletres.[3]

Novel·la[modifica | modifica el codi]

·                    Lleó l'africà (1986), premi de l'Amistat franco-àrab 1986
·                    Samarcanda (1988), que parla del poeta i savi Omar Khayyam
·                    Els jardins de llum (1991), biografia novel·litzada del profeta Mani
·                    El segle primer després de Beatrice (1992)
·                    La roca de Tanios (Premi Goncourt 1993)
·                    Les escales de Llevant (1996)
·                    El periple de Baldassare (2000). Un mercader genovès, instal·lat a Orient, se'n va a la recerca d'un llibre mític on es diu que s'hi troba "el centè nom", és a dir, el nom ocult de Déu. (Premi Jacques Audiberti-ville d'Antibes 2000)

Assaig[modifica | modifica el codi]

·                    Les croades vistes pels àrabs (1983)
·                    Les identitats que maten (1998)
·                    Orígens (Premi Méditerranée 2004)
·                    Un món desajustat (2009)

Llibret d'òpera[modifica | modifica el codi]

·                    L'amor de lluny (2000)
·                    Adriana Mater (2004)
 Enllaços