El proper mes de febrer del 2020
comentarem el llibre
Les formes del verb anar de Jenny
Espenbeck
Les formes del verb anar
de Jenny Espenbech
Publicat
per Llegir
en cas d’incendi11/10/2018
Hi
ha una cita que diu que qui oblida la seva història està condemnat a
repetir-la. Sota aquesta premissa Jenny Erpenbenk escriu la novel·la Les formes del verb anar (Angle en català amb
traducció de Marta Pera i Anagrama en castellà amb traducció de Francesc
Rovira), la primera novel·la que llegeixo sobre els refugiats actuals. És un
llibre necessari veient les tendències polítiques europees en apogeu i és que,
ara més que mai, l’extrema dreta està consolidant un projecte ferm sota una
base de racisme, xenofòbia i odi contra tot allò que ens és diferent.
La
novel·la ens explica la història d’en Richard, un professor universitari ja
jubilat que, després d’anys de projectes acadèmics, veu com el temps lliure
apareix a la seva vida. Aquest catedràtic viu al costat d’un llac en el qual un
home s’ha ofegat, fet que li impedeix banyar-s’hi. Durant un passeig provocat
pel tedi, en Richard troba un campament de refugiats instal·lats a
l’Oranienplatz de Kreuzberg i, per curiositat o per avorriment, s’interessa per
les situacions personals d’aquests supervivents, fent totes les preguntes
pertinents per tal de descobrir el seu misteriós passat.
Enfront del discurs
xenòfob de “vénen a furtar-nos el treball” veiem la crua realitat: només fugien
de situacions bèl·liques que posen en perill les seves vides. Així, mitjançant
un treball de camp que per al protagonista és nou, coneix alguns dels refugiats
a qui bateja amb noms mitològics com Apol·lo. A poc a poc veiem com el món
universitari i el món actual cada cop tenen menys en comú. Una cosa són les
aules i altra el carrer, així com una cosa és saber que hi ha refugiats i altra
és tenir-los al costat. Amb l’avançament de la narració veiem la humanització
d’en Richard, qui passa de les citacions dels clàssics a saber el que és viure
el carrer. El personatge principal, apàtic i solitari en un primer moment, evoluciona
fins a un ésser preocupat i que descobreix una cosa molt important: els títols
universitaris no garanteixen el coneixement absolut. Hi ha un moment especial
de la narració en tot aquest procés de conversió en què en Richard s’adona que
no sap ni ubicar al mapa els països dels quals provenen els refugiats. Ell
mateix serà l’autor de diverses reflexions sobre l’autocrítica intel·lectual.
M’estranyava que no hi hagi més
novel·les de refugiats de qualitat, però és un tema que sovint s’evita per la
dificultat de la situació. Aquest llibre ens serveix per a fer una mirada
comparativa necessària entre els qui van haver de fugir del nostre país i els
que vénen avui dia, fent una gegantesca crítica a la hipocresia europeista i
les seves mesures amb els refugiats. A més a més, m’ha fet conèixer que Angela
Merkel, com també l’escriptora i en Richard, varen viure al Berlín Est
(l’Alemanya comunista), ciutat en la qual un dia hi hagué un bri d’aquella
utopia d’igualtat teòrica.
JENNY ERPENBECK: BIOGRAFIA
12 MARÇ 1967
Jenny Erpenbeck no només és una famosa escriptora sinó
també una directora alemanya. Prové d’una família d’escriptors i no és estrany que exhibeixi un
gran estil d’escriure. El pare de Jenny, John
Erpenbeck, era un físic, filòsof i escriptor. La seva mare Doris Kilias era traductora àrab i els seus avis
també eren autors.
Escriure no era una tasca difícil per a Jenny. Però va estudiar teatre i va treballar com a ajudant de direcció a l’òpera de Graz. Va ser allà el 1997 quan Jenny va fer una estrena mundial de la seva pròpia obra, "Cats Have Seven Lives". També va treballar com a directora freelance a diferents teatres d’òpera d’Alemanya i Àustria.
Procedent d’una família d’escriptors, Jenny va començar la seva carrera d’escriptura el 1990. Ha escrit diverses obres de teatre i ficció. Entre les seves obres hi ha: "Història de la vella Xina", "Diccionari Novella", "El llibre de les paraules" i la novel·la "Visitació". Jenny ha estat lloada per totes les seves obres i ha rebut molts premis. Jenny va guanyar el prestigiós premi Hans Fallada per la seva obra, 'El final dels dies' el 2014.
Escriure no era una tasca difícil per a Jenny. Però va estudiar teatre i va treballar com a ajudant de direcció a l’òpera de Graz. Va ser allà el 1997 quan Jenny va fer una estrena mundial de la seva pròpia obra, "Cats Have Seven Lives". També va treballar com a directora freelance a diferents teatres d’òpera d’Alemanya i Àustria.
Procedent d’una família d’escriptors, Jenny va començar la seva carrera d’escriptura el 1990. Ha escrit diverses obres de teatre i ficció. Entre les seves obres hi ha: "Història de la vella Xina", "Diccionari Novella", "El llibre de les paraules" i la novel·la "Visitació". Jenny ha estat lloada per totes les seves obres i ha rebut molts premis. Jenny va guanyar el prestigiós premi Hans Fallada per la seva obra, 'El final dels dies' el 2014.
Actualment resident a Berlín, Jenny Erpenbeck viu amb
el seu fill i continua escrivint.