dilluns, 29 d’abril de 2019


El proper mes de maig comentaren el llibre
Les vuit muntanyes de Paolo Cogneti

EL LLIBRE DE LA SETMANA
'Les vuit muntanyes', un dels fenòmens editorials de l'any, proposa un honest viatge a l'essencialitat de la naturalesa
Enrique deHériz

Barcelona - Dimarts, 06/03/2018 | Actualitzat el 07/03/2018 a les 18:48 CET

Un llibre honest: com que ve precedit d’un rumor creixent (Premi Strega a Itàlia, Premi Médicis a la novel·la estrangera a França, vendes galàctiques allà on s’ha publicat), és just dir-ho per endavant. Les vuit muntanyes, de Paolo Cognetti (Milà, 1978), no promet res que no entregui; es pot inserir en la moda d’un aparent redescobriment de la naturalesa, però això seria una conseqüència de l’escriptura, no la seva causa. És temptador endinsar-se en la lectura buscant la trampa, la filosofia barata, alguna feblesa que expliqui l’èxit massiu, però, a mesura que van passant les pàgines i no apareix el truc, la desconfiança es dilueix en l’agradable sorpresa de trobar-se amb un text honest, que pretén explicar una història ben concreta i ho fa amb eficàcia.
    
PUBLICIDAD
Un llibre clàssic: la història que narra i la manera de narrar-la. No hi ha, ni es pretén, gens d’innovació. Pietro és un nen de ciutat que estiueja en un petit poble on tenen lloc les dues experiències centrals de la seva infància: el descobriment de la muntanya en llargues caminades en companyia del seu pare, rude i entusiasta a parts iguals; i el descobriment de l’amistat en la persona de Bruno, el nen muntanyès que viu tot l’any al poble. A la segona meitat saltem a l’edat adulta: mort el pare, assistim al relat del retrobament entre Pietro, convertit en home de ciutat, i Bruno, adult com ell, que no ha sortit del poble encara. La veu de Pietro explica fins al final tota la història en un amable to convencional que, inevitablement, porta el ressò de London, Conrad i companyia. És un clàssic, dit sigui com a constatació, no com a judici de valor.
TEXT GAIREBÉ ADUST
Un llibre savi: i no perquè vulgui administrar grans pastilles de saviesa sobre la civilització i la naturalesa o sobre la trobada de l’home amb si mateix davant la immensitat de la muntanya, sinó justament pel contrari. El text és més aviat eixut, tirant a adust. La història se sosté, sí, en idees elementals, però Cognetti té la intel·ligència de no fer-les explícites excepte en dues ocasions interessants: un diàleg entre pare i fill en què se’ns fa entendre que, si vivim submergits en el riu de la vida, el futur no és a la desembocadura cap on s’escola l’aigua, com podria semblar, sinó a la font d’on brolla. És a dir, a l’aigua que encara ha de mullar-nos. Perquè estem dins del riu. Simple. Interessant. L’altra apareix en un diàleg en què Bruno retreu a Pietro l’ús de la paraula natura dient-li, amb raó, que aquesta és una abstracció útil tan sols per als que no hi viuen. «Nosaltres –li diu, referint-se als muntanyencs de debò– no parlem de natura. Nosaltres diem bosc, prat, torrent, coses que es poden tocar amb un dit».
    
Un llibre doblement útil: la ficció ha de servir per eixamplar la vida, per habitar llocs (en un sentit físic, però també moral, emocional, estètic) que no ens corresponen. Els amants de la natura agrairan que Les vuit muntanyes els proposi un viatge al regne salvatge. Els mandrosos, la possibilitat de sorprendre’s davant cims, valls i allaus sense abandonar el sofà. 


Paolo Cognetti
Paolocognetti.jpg
Nacimiento
27 de enero de 1978 Ver y modificar los datos en Wikidata (41 años)
MilánItalia Ver y modificar los datos en Wikidata
Nacionalidad
Italiana Ver y modificar los datos en Wikidata
Ocupación
Distinciones
·         Premio Médicis extranjero (2017)
·          (2018) Ver y modificar los datos en Wikidata

Paolo Cognetti (Milán, 27 de enero de 1978) es un escritor italiano vencedor del Premio Strega 20171
Paolo Cognetti comenzó a escribir sobre los dieciocho años. En la universidad comenzó a estudiar matemáticas y literatura estadounidense de forma autodicata. Tras abandonar los estudios académicos se diplomó en 1999 en el Escuela de Cine de la ciudad de Milán. En la década siguiente se ha dedicado a realizar documentales de carácter social, político y literario.
Su primera publicación como narrador fue en 2003 con el relato Hacer orden, ganador del Premio Subway-Letteratura. El año siguiente publicó un relato dentro de la colección La calidad del aire, dirigida por  Nicola Lagioia y Christian Raimo. En los años siguientes ha publicado los relatos Manuale per ragazze di successo (2004) y Una cosa piccola che sta per esplodere (2007) asi como la "novela de relatos" Sofia si veste sempre di nero (2012), todos ellos ganadores de numerosos premios.
Después de una serie de documentales sobre la literatura americana (Scrivere/New York, 2004) ha publicado en el 2010 New York è una finestra senza tende, seguido en el 2014 de Tutte le mie preghiere guardano verso ovest, dos guias personales sobre la ciudad de New York. En el 2015 dirigió para la editorial Einaudi la antologia New York Stories. La otra pasión de Cognetti es la montaña, donde transcurre en soledad algunos meses al año. De estos periodos de aislamiento surgió en 2013 un diario, El muchacho silvestre (Il ragazzo selvatico) publicado en castellano en 2017. En 2014 publicó un ensayo sobre el arte escribir relatos titulado A pesca nelle pozze più profonde.
Su mayor éxito hasta la fecha ha sido la publicación el 8 noviembre del 2016 con Einaudi de primera novela en sentido estricto: Las ocho montañas (Le otto montagne), publicado simultaneamente en 30 países y vencedor del Premio Strega 2017, el premio Prix Médicis Étranger, el premio François Sommer 2018, el premio English Pen Translates Award, el Premio Itas, el Premio Viadana y el Premio Leggimontagna.2​.3​ En castellano ha sido publicado en 2017 por Random House.4
Obras[editar]
Narrativa[editar]
·         Fare Ordine (2003). Vencedor del premio Subway-Leterattura.
·         Manuale per ragazze di successo. Finalista del premio Bérgamo 2005.
·         Una cosa piccola che sta per esplodere. Ganador del Premio Settembrini 2008, sección joven. Finalista del Premio Claro 2008. Ganador del Premio Renato Fucini 2009.
·         Sofia si veste sempre di nero. Finalista al Premio Strega 2013,
·         Il nuotatore, con Mara Cerri, (2013)
·         Le otto montagne (2016). Ganador del Premio Strega 2017.5​ Ganador del Premio Strega Joven 2017. Ganador del Premio Bruja OFF 2017]. Ganador del Prix Médicis Étranger. 
Ensayo[editar]
·         New York è una finestra senza tende (2010)
·         Il ragazzo selvatico (2013). Traducido al castellano como El muchacho silvestre.
·         Tutte le mie preghiere guardano verso Ovest (2014)
·         A pesca nelle pozze più profonde (2014)