El proper mes de gener del 2016 comentarem el llibre
Gilbert Keith Chesterton
  Gilbert Keith Chesterton |
|
Naixement
|
|
Mort
|
14 de juny de 1936 (als 62 anys)
Beaconsfield (Anglaterra) |
Ocupació
|
periodista,
novel·lista, assagista
|
Gènere
|
Fantasia, apologètica cristiana, ficció mística, poesia
|
Influències
de
|
|
Va
influir a
|
C. S. Lewis, J. R. R.
Tolkien, Franz Kafka, George Bernard Shaw,Marshall
McLuhan, Graham Greene, Evelyn Waugh, Jorge Luis Borges, David Dark, Gabriel García Márquez, Karel Čapek, Ernest
Hemingway, Agatha
Christie,Ronald Knox, Anthony
Burgess, E. F. Schumacher, Orson Welles,Dorothy Day, Brian McLaren, R. A. Lafferty, Philip Yancey, Rich Mullins, Terry
Pratchett, J. K. Rowling, Neil Gaiman, Gene Wolfe,Alan Watts, Don Miller, Garry Wills, Susanna Clarke, Carl Amery,Hannah Arendt, Slavoj Žižek, Aka Morchiladze
|
Gilbert Keith Chesterton, (Londres, Regne Unit, 29 de maig de1874 – Beaconsfield, 14 de juny de 1936), més conegut com aG.K.
Chesterton, va ser un escriptor anglès.[1] Va publicar obres sobre filosofia, ontologia, poesia,
obres de teatre, articles periodístics, lectures públiques i debats, crítiques
de literatura i d'art, biografies, apologètica cristiana i ficció, incloent-hi fantasia inovel·la negra.
Chesterton va ser anomenat el "príncep de la paradoxa".[2]
Biografies[modifica | modifica el codi]
Nascut a Campden Hill, Kensington, Londres,
Chesterton va ser educat a la St
Paul's School. Va estudiar a la Slade
School of Artper a ser il·lustrador i va cursar classes de literatura al University College de Londres, però no es
va graduar en cap dels dos. L'any 1896 Chesterton va començar a treballar per a
l'editorial Redway, i T. Fisher Unwin, fins a l'any 1902. Durant aquest
període, va començar a treballar en periodisme com a crític d'art i de
literatura independent. Va contraure matrimoni amb Frances Blogg l'any 1901. L 'any següent va
començar amb una columna d'opinió setmanal al diari Daily News, l'any 1905 al The Illustrated London News,
publicació en què va escriure durant els 30 anys següents.
Segons Chesterton de jove estava fascinat
per l'ocult i, juntament amb el seu germà Cecil, va experimentar amb taules
Ouija.[3] Tot i així, fent-se més gran es va
convertir en cristià, primer anglicà i després, l'any 1922, catòlic.[4]
Chesterton va mostrar un gran interès i
talent per l'art. Volia ser artista i la seva manera d'escriure mostra una
visió que convertia idees abstractes en imatges concretes i memorables. Fins i
tot les seves obres de ficció semblen ser paràboles camuflades. El pare Brown (Father
Brown) sempre corregeix la visió errònia de la gent desconcertada a
l'escena del crim, i al final se'n va amb el criminal a exercir el seu rol
sacerdotal de reconeixement i penediment.
Chesterton era un home alt, 1,93 cm , i corpulent, va
pesar 133 kg .
Quan va dir al seu amic George Bernard Shaw: "Mirant-te a tu, un
té la sensació que Anglaterra estigui patint fam", la replica de Shaw va
ser: "Mirant-te a tu, tothom pensaria que en siguis la causa."[5]
Chesterton tenia la tendència d'oblidar on
s'havia de dirigir i de no arribar a temps al tren que l'havia de portar allà.
Està documentat que en diferents ocasions va enviar un telegrama a la seva dona
Frances des d'una localitat llunyana (i equivocada), escrivint una cosa com
ara: "Sóc a Market Harborough. On hauria de ser?", a la qual ella
contestaria "A casa."[6] De resultes d'aquests problemes de
memòria i del fet que Chesterton de nen era extremadament maldestre, hi ha
hagut especulacions que Chesterton tenia dispràxia de desenvolupament sense
diagnosticar.[7]
A Chesterton li encantava el debat. Sovint
debatia pública i amablement amb personatges com ara George Bernard Shaw, H. G. Wells, Bertrand Russell i Clarence Darrow. Segons la
seva autobiografia, ell i Shaw van fer de vaquers en una pel·lícula muda que no
es va arribar a estrenar mai.
Chesterton va morir d'una insuficiència
cardíaca congestiva al matí del 14 de juny del 1936 a casa seva a
Beaconsfield, Buckinghamshire.
Està enterrat al cementiri catòlic d'aquesta localitat.
Obra[modifica | modifica el codi]
Chesterton va escriure vora vuitanta
llibres, centenars de poemes, vora dues-centes narracions curtes, quatre mil
assaigs i diferents obres de teatre. Era un crític literari i social,
historiador, dramaturg, novel·lista, teòleg i apologista catòlic, polemista i
autor de novel·la negra. Era columnista i va escriure articles de l'Encyclopædia Britannica, incloent-hi el
referent a Charles Dickens i una part de l'article sobre humor de
la 14a edició (1929). El seu protagonista més conegut és el sacerdot detectiu Father Brown, del qual va
escriure una cinquantena de narracions publicades en català amb el títol Els relats del pare Brown (RBA, 2013). La seva novel·la més
coneguda és L'home que fou
dijous (Rosa dels Vents,
1936). Ja era un cristià convençut molt abans de fer-se membre de l'església
catòlica i a molts passatges de la seva obra hi apareixen temes i simbolisme
cristians. Altres novel·les i relats curts de Chesterton són: El club dels negocis estranys (Laertes, 1990. Traducció al català de
Carles Urritz i Carme Gironès),L'assassí moderat (Laertes, 1993. Traducció de Carles
Urritz i Carme Gironès) i El
bocamoll honrat (Laertes,
1994. Traducció de Carles Urritz i Carme Gironès)
