dissabte, 19 de desembre del 2015

EL CANDOR DEL PADRE BROWN

El proper mes de gener del 2016 comentarem el llibre

Amaga
Gilbert Keith Chesterton
G. K. Chesterton.jpgBlank Canvas on Transparent Background.pngGilbert Keith Chesterton
Naixement
Mort
Ocupació
periodista, novel·lista, assagista
Gènere
Fantasia, apologètica cristiana, ficció mística, poesia
Influències de
Va influir a
Gilbert Keith Chesterton, (Londres, Regne Unit, 29 de maig de1874 – Beaconsfield, 14 de juny de 1936), més conegut com aG.K. Chesterton, va ser un escriptor anglès.[1] Va publicar obres sobre filosofia, ontologia, poesia, obres de teatre, articles periodístics, lectures públiques i debats, crítiques de literatura i d'art, biografies, apologètica cristiana i ficció, incloent-hi fantasia inovel·la negra. Chesterton va ser anomenat el "príncep de la paradoxa".[2]

Biografies[modifica | modifica el codi]

Nascut a Campden Hill, Kensington, Londres, Chesterton va ser educat a la St Paul's School. Va estudiar a la Slade School of Artper a ser il·lustrador i va cursar classes de literatura al University College de Londres, però no es va graduar en cap dels dos. L'any 1896 Chesterton va començar a treballar per a l'editorial Redway, i T. Fisher Unwin, fins a l'any 1902. Durant aquest període, va començar a treballar en periodisme com a crític d'art i de literatura independent. Va contraure matrimoni amb Frances Blogg l'any 1901. L'any següent va començar amb una columna d'opinió setmanal al diari Daily News, l'any 1905 al The Illustrated London News, publicació en què va escriure durant els 30 anys següents.
Segons Chesterton de jove estava fascinat per l'ocult i, juntament amb el seu germà Cecil, va experimentar amb taules Ouija.[3] Tot i així, fent-se més gran es va convertir en cristià, primer anglicà i després, l'any 1922, catòlic.[4]
Chesterton va mostrar un gran interès i talent per l'art. Volia ser artista i la seva manera d'escriure mostra una visió que convertia idees abstractes en imatges concretes i memorables. Fins i tot les seves obres de ficció semblen ser paràboles camuflades. El pare Brown (Father Brown) sempre corregeix la visió errònia de la gent desconcertada a l'escena del crim, i al final se'n va amb el criminal a exercir el seu rol sacerdotal de reconeixement i penediment.
Chesterton era un home alt, 1,93 cm, i corpulent, va pesar 133 kg. Quan va dir al seu amic George Bernard Shaw: "Mirant-te a tu, un té la sensació que Anglaterra estigui patint fam", la replica de Shaw va ser: "Mirant-te a tu, tothom pensaria que en siguis la causa."[5]
Chesterton tenia la tendència d'oblidar on s'havia de dirigir i de no arribar a temps al tren que l'havia de portar allà. Està documentat que en diferents ocasions va enviar un telegrama a la seva dona Frances des d'una localitat llunyana (i equivocada), escrivint una cosa com ara: "Sóc a Market Harborough. On hauria de ser?", a la qual ella contestaria "A casa."[6] De resultes d'aquests problemes de memòria i del fet que Chesterton de nen era extremadament maldestre, hi ha hagut especulacions que Chesterton tenia dispràxia de desenvolupament sense diagnosticar.[7]
A Chesterton li encantava el debat. Sovint debatia pública i amablement amb personatges com ara George Bernard Shaw, H. G. Wells, Bertrand Russell i Clarence Darrow. Segons la seva autobiografia, ell i Shaw van fer de vaquers en una pel·lícula muda que no es va arribar a estrenar mai.
Chesterton va morir d'una insuficiència cardíaca congestiva al matí del 14 de juny del 1936 a casa seva a Beaconsfield, Buckinghamshire. Està enterrat al cementiri catòlic d'aquesta localitat.
Chesterton va escriure vora vuitanta llibres, centenars de poemes, vora dues-centes narracions curtes, quatre mil assaigs i diferents obres de teatre. Era un crític literari i social, historiador, dramaturg, novel·lista, teòleg i apologista catòlic, polemista i autor de novel·la negra. Era columnista i va escriure articles de l'Encyclopædia Britannica, incloent-hi el referent a Charles Dickens i una part de l'article sobre humor de la 14a edició (1929). El seu protagonista més conegut és el sacerdot detectiu Father Brown, del qual va escriure una cinquantena de narracions publicades en català amb el títol Els relats del pare Brown (RBA, 2013). La seva novel·la més coneguda és L'home que fou dijous (Rosa dels Vents, 1936). Ja era un cristià convençut molt abans de fer-se membre de l'església catòlica i a molts passatges de la seva obra hi apareixen temes i simbolisme cristians. Altres novel·les i relats curts de Chesterton són: El club dels negocis estranys (Laertes, 1990. Traducció al català de Carles Urritz i Carme Gironès),L'assassí moderat (Laertes, 1993. Traducció de Carles Urritz i Carme Gironès) i El bocamoll honrat (Laertes, 1994. Traducció de Carles Urritz i Carme Gironès)

diumenge, 15 de novembre del 2015

CHARLOTTE

El proper mes desembre comentarem aquet llibre




Charlotte de
David Foenkinos
David Foenkinos

David Foenkinos al saló del llibre Radio France, 26 de novembre de 2011.
Naixement
Ocupació
David Foenkinos (nascut 28 octubre 1974) és un autor francès iguionista Va estudiar literatura i música a París.
La seva novel·la La délicatesse (La delicadesa) és un best seller a França.[1] La seva primera novel·la, Inversion de l'idiotie, va ser publicada en francés el 2002, i va obtenir el PremiFrançois-Mauriac.
Les seves novel·les han estat traduïdes a més de quaranta llengües. Segons el diari Le Figaro, va ser un dels deu escriptors francesos que més va vendre el 2011 a França.[2]
Una pel·lícula basada en aquest llibre va ser estrenada el desembre de 2011, amb l'actriu Audrey Tautou com a protagonista.[3][4]

Novel·les traduïdes al català[modifica | modifica el codi]

·                    Els records, la Magrana
·                    Charlotte, d'Edicions 62 (2015)

Novel·les traduïdes al castellà[modifica | modifica el codi]

·                    La delicadeza
·                    Estoy mucho mejor

·                    Lennon

dissabte, 17 d’octubre del 2015

DOTZE HOMENOTS


El proper llibre del mes  de novembre

 

 

"Dotze homenots" de Josep Pla

 Edició de Labutxaca avalada per la Càtedra Josep Pla, amb selecció i pròleg de Toni Sala

Entre els moltíssims textos escrits per Josep Pla, la sèrie dels Homenots ocupa un lloc destacadíssim. És en els seixanta Homenots de la versió final (recollits entre 1969 i 1975 en quatre volums de l’Obra Completa de Destino) on Pla compendia la seva visió del país i dels homes que n’han forjat la cultura, la política i l’economia modernes. Pla evoca cada personatge recorrent a la pròpia memòria i a les converses amb els testimonis més propers, i en dóna un retrat que sol ser, alhora, exemplar i eficaç. Però, a més d’il·lustrar la història recent de Catalunya a través d’algun dels seus protagonistes, amb els HomenotsPla també fa, inevitablement, literatura. I és molt sovint una literatura d’altíssima qualitat. Tenint en compte aquest últim factor, Toni Sala ha escollit els dotze homenots que aplega aquest volum: els dedicats a Joaquim Ruyra, Josep Miró i Folguera, Amadeu Vives, Josep Carner, Andreu Nin, Josep M. de Sagarra, Joan Crexells, Joan Estelrich, Josep Trueta, Josep M. Cruzet, Salvador Dalí i Salvador Espriu. El resultat és un tast imprescindible de la millor prosa de Josep Pla.

dijous, 17 de setembre del 2015

MATAR A UN RUISEÑOR

El proper mes de octubre comentarem
el llibre de Harper Lee ( TEX ORIGINAL )

MATAR UN RUISEÑOR


 










Nelle Harper Lee (Monroeville, Alabama, 28 de abril de 1926) és una escriptora nord-americana coneguda per la seva novel·la Matar un rossinyol (To Kill a Mockingbird, 1960), obra guanyadora del Premi Pulitzer l'any següent.
Al febrer de 2015 Lee va anunciar la imminent publicació de la seqüela de Matar un rossinyol, titulada Veu i posa un sentinella (Go, Set a Watchman), que es va publicar el 14 de juliol de 2015, però que va ser escrita abans per l'autora, a mitjans dels anys cinquanta.

Obra [editar]

·                    Matar un rossinyol (To Kill a Mockingbird, 1960)
·                    Veu i posa un sentinella (Go, Set a Watchman, 2015)

Argument [modifica]

Matar un rossinyol és un al·legat per la igualtat, la justícia i contra el racisme; i narra la vida al poble de l'escriptora durant els anys de laGran Depressió i, en concret, un episodi ocorregut en el qual Atticus Finch, un respectat home en la seva comunitat i model de rectitud, defensa a un home afroamericà acusat falsament de la violació d'una dona blanca, en el marc d'un Sud molt racista, on els prejudicis pel color de la pell li suposa la condemna. La defensa d'aquest home va a implicar a Atticus moltes dificultats amb els seus veïns racistes. Hi ha altres trames paral·leles, com les entremaliadures dels seus dos fills orfes de mare i una altra sobre un home que viu tancat a casa i del qual no se sap res des de fa anys. Planteja diferents conflictes que poden sorgir en la convivència de la gent d'una ciutat meridional, Maycomb, que es manifesten en l'enfrontament entre rics i pobres, blancs i negres ... Com a contrapunt a tots els conflictes s'alça la integritat d'un home, l'advocat Atticus Finch, que defensa el que creu just, i la rectitud és posada a prova.
A part d'aquests transcendentals temes, es donen altres de fons que tenen com a protagonistes els nens, els seus jocs infantils, les seves pors els seus conflictes i la seva visió de la vida, que de vegades s'enfronta a la dels adults.
Matar un rossinyol té trets autobiogràfics; el personatge de Scout estaria inspirat en la pròpia Harper Lee i el d'Atticus Finch en el seu pare. Finch, per cert, és el cognom de soltera de la mare de Lee. El tercer nen, un visitant, està inspirat en les històries que Truman Capote li explicava a Lee sobre si mateix en la seva infància.
Veu i posa un sentinella (Títol original en anglès Go, Set a Watchman) va ser escrita a mitjans dels anys cinquanta, abans de redactar Matar un rossinyol. El títol al·ludeix a una cita del Llibre d'Isaías, capítol 21, versicle 6: "Perquè el Senyor em va dir així: Vés, posa sentinella que faci saber el que vegi" (versió Reina-Valera, 1960). Sent una seqüela de la seva primera novel·la, "la història se situa uns 20 anys després, quan Scout torna a Maycomb des de Nova York per visitar el seu pare, Atticus Finch". El manuscrit va estar perdut per molts anys, fins que va ser trobat per Tonja Carter, l'advocada de Lee, en la tardor de 2014. La novel·la serà publicada tal com va quedar escrita i sense revisions, i consta de 304 pàgines. La seva primera edició tindrà un tiratge de 2 milions d'exemplars. A causa de la seva edat, els editors no creuen que l'autora pugui fer promoció del seu nou llibre.
A més de les seves dues novel·les, Harper Lee és autora d'uns quants articles publicats a la premsa nord-americana entre 1961 i 2006.         Reconeixement

Igual que el ja mort JD Salinger, Harper Lee no concedeix entrevistes i viu retirada després d'haver escrit una única novel·la, Matar un rossinyol (To kill a Mockingbird), en 1960; la qual va obtenir el Premi Pulitzer el 1961, i va ser portada al cinema en 1962 per Robert Mulligan en una memorable pel·lícula guardonada amb tres premis Oscar el 1963 i protagonitzada per Gregory Peck en el paper de Atticus Finch i Mary Badham com Scout.