El proper mes de Octubre
comenterem dos llibres
Sidohartha de Herman Hesse
Els Ulls del germa Etern de Stefan
Zweig
Resumen de Sidohartha
La novela ambientada
en la India tradicional, relata la vida de Siddharta , un hombre para quien el
camino de la verdad pasa por la renuncia y la comprensión de la unidad que
subyace en todo lo existente. En sus páginas, el autor ofrece todas las
opciones espirituales del hombre. Herman Hesse buceó en el alma de Oriente a
fin de aportar sus aspectos positivos a nuestra sociedad. Siddharta es la obra
más representativa de este proceso y ha ejercido una gran influencia en la
cultura occidental del siglo XX. "La verdadera profesión del hombre es
encontrar el camino hacia sí mismo." Herman Hesse, Premio Nobel de
Literatura en 1946.
Hermann Hesse [ˌhɛʁman
ˈɦɛsə][1] (Calw, Alemanya, 2
de juliol de 1877 - Montagnola, Suïssa, 9
d'agost de 1962)
fou un escriptor i filòsof suís,
d'origen alemany, guardonat amb el Premi Nobel de
Literatura l'any 1946.
Contingut
[amaga]
Va néixer a la
ciutat de Calw, població situada a l'actual estat alemany de Baden-Württemberg.
De jove va fer grans viatges per Itàlia i
també per l'Índia, on vivien el pare
i l'avi com a missioners. Va educar-se entre Alemanya i Suïssa,
on va estudiar en un col·legi d'humanitats,
que abandonà al cap de dos anys, i en un seminari. L'any 1892 va
intentar suïcidar-se, raó per la qual va quedar sota la tutela d'un teòleg i,
posteriorment, va passar per una institució de salut mental i una altra «per a
joves problemàtics». El 1893 finalitzà la
seva educació bàsica; més endavant esdevindria llibreter, mecànic rellotger i,
finalment, altre cop, llibreter.
L'any 1912 es
va establir amb la família a Berna,
des d'on adoptà una posició crítica envers la Primera Guerra
Mundial. Fou atacat per la premsa del seu país d'origen i
abandonat pels seus amics després de la publicació d'un assaig en
el qual demanava a l'imperi
Alemany que no caigués en el nacionalisme.
Arran d'aquest conflicte polític, juntament amb el seu fracàs matrimonial i la
mort del pare, va acabar per demanar la nacionalitat suïssa, que li fou
concedida el 1921.
Igual que molts
dels seus personatges, Hesse va tenir al llarg de la seva vida problemes amb
les dones. El seu primer matrimoni amb Maria Bernoulli el 1904,
amb qui va tenir tres fills, va acabar tràgicament pels problemes mentals de la
seva dona. El segon matrimoni, el 1924,
aparentment no va passar de ser una breu aventura amb Ruth Wenger, que es va
acabar al cap de pocs mesos. Finalment es va casar amb Ninon Dolbin l'any 1931,
amb qui va compartir la vida fins a la fi dels seus dies.
Va morir
d'una hemorràgia cerebral
mentre dormia, a l'edat de 85 anys, a la seva residència de Montagnola,
població situada al cantó de Ticino.
Hesse va construir
la seva pròpia filosofia a partir de
la seva revolta personal (Peter Camenzind, 1904)
i de la seva interpretació dels corrents filosòfics d'Orient (Siddhartha, 1922),
i en especial a Der Steppenwolf (El
llop estepari, 1927),
que esdevé una crítica al militarisme i als desigs de revenja vigents a la seva
pàtria natal després de la Primera Guerra
Mundial. Aquesta postura valenta el va fer força popular a l'Alemanya de
la postguerra.
Va escriure també,
entre d'altres, Das Glasperlenspiel (El joc de les
granisses), novel·la ucrònica de
caràcter al·legòric (1943); Unterm
Rad (Sota les rodes, 1906)
i Demian (1919), escrita
originalment sota el pseudònim d'Emil Sinclair. L'any 1952 va
publicar l'edició completa de les seves obres (Gesammelte Werke).
El 1946 fou
guardonat amb el Premi Nobel de
Literatura «per la seva inspirada obra que exemplifica els
ideals humanitaris clàssics i l'alta qualitat de l'estil».
·
La brevetat del llibre és un gran
al·licient: setanta pàgines que poden llegir-se en un viatge
d’anada i tornada d’un campus a l’altre.
La lectura d’un llibre editat per Quaderns
Crema ofereix plaers que tan sols poden entendre els qui
·
encara estimen els llibres.
En una prosa poètica d’estil gairebé
oriental, el gran escriptor Stephan Zweig (Viena,
1881-Petròpolis, Brasil, 1942) ens ofereix una narració que no es pot abandonar
una vegada s’ha llegit la primera pàgina. Situada en un passat remot, anterior
a l’aparició de Buda, Els ulls del germà etern narra la
història del noble Virata, un guerrer intrèpid i fidel servidor del rei dels
birwagh, que, després d’haver causat involuntàriament una tragèdia familiar,
decideix viure evitant, amb totes les seves forces, de fer mal a altres éssers
humans o de ser culpable de qualsevol injustícia: “Jo he decidit ser just
–afirma el protagonista– i viure sense culpa sobre la faç de la Terra”.
Seguint un periple d’avatars que
el portaran de rebre el sobrenom de “El Raig de l’Espasa” a rebre el de
“L’Estrella de la Soledat”, la història de Virata descriu una espiral en la
qual el protagonista va radicalitzant la seva opció per la innocència a través
de la no acció. El protagonista descobrirà dolorosament, però, que tal com diu
el Bhagavad Gita, “No pel fet d’evitar l’acció / quedes lliure de
fer res”. La sola presència d’un ésser humà, encara que es mantingui en silenci
i eviti tot tracte amb els altres, genera conseqüències imprevisibles i el fa
responsable, sense voler, del destí dels altres, aquest germà etern que ens
mira des dels ulls de cada víctima que deixem al nostre pas.
Meditació profunda sobre la
responsabilitat pròpia en el mal aliè, sobre la impossibilitat de la no acció i
sobre el profund entrellaçament de totes les vides humanes en el teixit de
l’existència. Sens dubte es pot dir d’aquest llibre el que va afirmar Leo
Strauss referint-se als clàssics de la literatura: “Estem forçats a
viure amb els llibres. Però la vida és massa curta per viure amb llibres que no
siguin els més grans”.
Stefan Zweig biografia reduïda
Stefan
Zweig [ˌʃʷtɛfɑn ˈt͡sv̥a͡ɪ̯kʰ] (Viena, Imperi Austrohongarès, 28
de novembre de 1881 — Petròpolis, Brasil, 22
de febrer de 1942)
va ser un escriptor austríac.
Stefan
Zweig va ser un escriptor molt conegut durant la dècada
dels 20 i els 30 del
segle XX, per bé que, des de la seva mort, el 1942, la seva obra esdevingué
menys familiar per al públic en general.
Zweig
va escriure novel·les, històries curtes
i diverses biografies, la més famosa de les quals és, probablement, la de Maria I d'Escòcia.
Es va publicar en alemany amb el títol
de Maria Stuart i en anglès amb
el títol de (The) Queen of Scots o Mary, Queen of
Scotland and the Isles. De vegades, quan el sentiment antigermànic s'estava
estenent, les seves obres es van publicar en anglès amb el pseudònim de
"Stephen Branch" (una traducció del seu nom real). De la seva
biografia de la reina Maria Antonieta se'n
va arribar a fer una adaptació per a una pel·lícula de la Metro Goldwin Mayer (MGM),
amb l'actriu Norma Shearer en
el paper protagonista.
Nascut
a Viena,
Zweig era fill de Moritz Zweig, un adinerat fabricant tèxtil jueu,
i d'Ida (Brettauer) Zweig, filla d'una família de banquers italians. Va
estudiar filosofia i història de la
literatura, matèries que li van permetre entrar en contacte amb
l'avantguarda cultural vienesa de l'època.
