diumenge, 15 de gener de 2017

El proper mes de febrer comentaren el llibre Sapiens

 de Yuval Noah Harari

Sàpiens. Una breu història de la humanitat, de Yuval Noah Harari
Començo pel final: m’ha agradat molt llegir aquest llibre. He acabat més savi.                                     El vaig començar pensant-me que era una altra divulgació de la història universal com d’altres n’he llegit (i algunes de molt bones). I ho és però molt diferent.
Situat sempre en una perspectiva molt i molt ampla, Yuval Noah Harari ens descriu i explica com l’homínid que ha estat batejat Homo sapiens, o simplement sapiens, apareix a la Terra enmig d’una multitud d’altres animals i es va escampant per tot el planeta fins a sotmetre la resta d’espècies. I el llibre acaba situat a la segona dècada del segle XXI en què està capacitat per crear éssers que puguin fer el mateix que el sapiens o potser de substituir-lo. D’aquí el títol que en altres llengües, no pas en l’original anglès, han posat al llibre: D’animals a Déus. Una breu història de la humanitat.
Dit així sembla que estigui parlant d’un llibre de ciència ficció i no. De ciència n’hi ha molta (biologia, economia, religions, antropologia,…) però de ficció molt poca o gens. El que hi ha, al final del llibre especialment, és hipòtesis sobre el futur amb els interrogants que avui en dia queden oberts que i no sabem ni podem tancar.
Harari afirma que és el reconeixement de la ignorància, de prendre consciència del que no sabem, el que ha fet que esclatés la Revolució Científica preparada pel Renaixement, iniciada amb Newton i la seva generació i convertida en mestressa absoluta del món a partir del segle XIX (que ben mirat és un eco posat al dia d’allò de “només sé que no sé res”). I coherent amb aquesta afirmació s’atipa de fer preguntes suggestives i de proposar respostes possibles deixant molt sovint els interrogants oberts. Exemples: l’homo sapiens hi va sortir guanyant en passar de recol·lector a agricultor ramader? com és que les dones han quedat relegades a un paper secundari quan disposen d’habilitats socials que sembla que les fan més aptes per tenir un rol dirigent? El descobriment que l’escorbut es podia combatre menjant fruita va resultar positiu o va impulsar el desastre ecològic a Austràlia i Tasmània? Va ser l’home que va domesticar el blat o va ser el blat que va domesticar l’home?
Conté afirmacions que sobten la primera vegada que les llegeixes però que, explicades i argumentades, van resultant versemblants i sovint convincents. Una de les més vistoses, l’ordre imaginat:
¿Com es fa perquè la gent cregui en un ordre imaginat com el cristianisme, la democràcia o el capitalisme? Primer, no s’ha d’admetre mai que l’ordre és imaginat. Sempre cal insistir que l’ordre en què es basa la societat és una realitat objectiva creada pels grans déus o per les lleis de la naturalesa (…) p.165
Harari no fa però maniqueisme ni valoracions pejoratives, l’ordre imaginat permet la col·laboració de milers de persones que no es coneixen, possibilita descobriments, tecnologies noves… La pregunta serà si això ha estat i és positiu, i per a qui. No pels milers d’espècies extingides,  ni per les vaques, gallines o porcs que han pogut augmentar extraordinàriament en nombre però estan sotmesos a condicions de vida lamentable.
Com que escriu molt bé, argumenta impecablement deixant, ja ho he dit, els interrogants oberts quan creu que encara no hi ha resposta, posa exemples de manera entenedora i molt contemporània i té un finíssim sentit de l’humor, resulta que és un plaer llegir aquest llibre.
Com que a més fa pensar i ajuda a pensar, nosaltres l’acabem una mica més savis. Sapiens
Yuval Noah Harari (24 de febrer de 1976) és un escriptor conegut per ser l'autor del best-seller internacional Sàpiens: Una breu història de la humanitat. És professor al Departament d'Història de la Facultat d'Humanitats a la Universitat Hebrea de Jerusalem. Harari ha guanyat dues vegades el Premi Polonsky de creativitat i l'originalitat, el 2009 i 2012, entre altres premis. Viu amb el seu marit en un moshav a prop de Jerusalem.[1]
Harari es va especialitzar originalment en història medieval i història militar, doctorant-se al Jesus College de la Universitat d'Oxford el 2002. En aquell període va publicar diversos estudis.[2]
Més endavant es va especialitzar en història del món i en els processos macro-històrics al llarg de la història de la humanitat. La seva recerca es basa a marcar punts de trobada entre la història i la biologia, com per exemple trobar quina és la diferència essencial entre Homo sapiens i altres animals. El seu llibre Sàpiens s'ha publicat en més d'una trentena idiomes, inclòs el català.[3] El llibre intenta recollir tota la història de la humanitat a partir de l'evolució de l'Homo sapiens.
El 2015 va publicar, en hebreu i després durant el 2016 en molts altres idiomes (inclòs el català), Homo Deus. Una breu història del demà.[4]
Publicacions[modifica | modifica el codi]
·         Homo Deus: A Brief History of Tomorrow (2016), traduït al català com Homo Deus. Una breu història del demà. 2016 (Edicions 62)
·         Sapiens: A Brief History of Humankind (London: Harvill Secker, 2014) traduït al català com Sàpiens, una breu història de la humanitat (Edicions 62)
·         Renaissance Military Memoirs: War, History and Identity, 1450-1600 (Woodbridge: Boydell & Brewer, 2004)
·         Special Operations in the Age of Chivalry, 1100-1550 (Woodbridge: Boydell & Brewer, 2007)
·         The Ultimate Experience: Battlefield Revelations and the Making of Modern War Culture, 1450-2000 (Houndmills: Palgrave-Macmillan, 2008)[5]