dissabte, 15 d’octubre de 2016

QUIZÁS EN OTRO LUGAR


El proper mes de novembre
comentaren el llibre

Quizas en otro lugar...... de Amos OZ.




Amos Oz
Amos Oz
Naixement
Ocupació
Modifica dades a Wikidata
Amos Oz (en hebreuעָמוֹס עוֹז) (Jerusalem1939) és un escriptorperiodistapacifista i professor universitari israelià, considerat com un dels més importants escriptors contemporanis en hebreu. Va ser un dels primers a demanar la separació en dos estats com a solució del conflicte arabo-isralià després de la Guerra dels Sis Dies. El 1978 es va oposar al procés de creació d'assentaments jueus com a forma d'establiment sobre el territori i creà el moviment Xalom Akhxav (Pau ara). Ferm defensor dels Acords d'Oslo de 1993 en favor de l'establiment de relacions pacífiques entre jueus i palestins, també fou un ferm partidari d'establir un diàleg amb l'Organització per a l'Alliberament de Palestina (OAP).[1][2]
Biografia[modifica | modifica el codi]
Va néixer el 4 de maig de 1939 a la ciutat de Jerusalem, fill de Yehudà Klausner i Fania Musman, intel·lectuals sionistes[3] amb el nom d'Amos Klausner. Els seus pares havien fugit l'any 1917 de la ciutat d'Odessa a Vílnius i d'allà a Palestina l'any 1933.
El 1954 Oz va entrar a formar part del quibuts Julda, moment en el qual adoptà el nom actual. Mentre estudiava Literatura i Filosofia a la Universitat Hebrea de Jerusalem, entre 1960 i 1963, va publicar els seus primers contes curts. Va participar en la Guerra dels Sis Dies i en la Guerra del Yom Kippur i va fundar durant la dècada del 1970, al costat d'uns altres, el moviment pacifista Xalom Akhxav ("Pau Ara").
Actualment és professor de literatura a la Universitat Ben-Gurion del Nègueb, situada a Beerxeba. L'any 2004 fou guardonat amb el Premi Internacional Catalunya concedit per la Generalitat de Catalunya, premi que compartí amb el palestí Sari Nusseibeh, i el 2007 amb el Premi Príncep d'Astúries de les Lletres per la seva contribució a fer de la llengua hebrea un brillant instrument per a l'art literari i per a la revelació precisa de les realitats més apressants i universals del nostre temps, amb especial atenció tant a la defensa de la pau entre els pobles com a la denúncia de totes les expressions del fanatisme.
Obra literària[modifica | modifica el codi]
Autor de més de 18 llibres en hebreu i al voltant de 450 articles i assajos en hebreu i anglès, la seva narrativa tracta les inquietuds i la diversitat ideològica dels israelians de totes les tendències polítiques i espirituals que coexisteixen al seu país, mostrant la tensió i el delicat equilibri de la societat en la qual viuen, capturada entre l'horror de l'immediat passat anterior a la creació de l'Estat d'Israel i l'inacabable conflicte bèl·lic amb els seus veïns palestins.
El seu estil intensament apassionat i d'atmosfera gairebé febril de vegades és, per moments, profundament poètic. Sempre compromès amb la realitat i els seus personatges, subjeu en la seva veu un desencantament que s'adverteix també en els seus articles periodístics, en els quals s'aprecien, a parts iguals, retrats objectius de la realitat d'Orient Mitjà i un permanent pessimisme sobre el futur de la regió.
L'any 1988 fou guardonat amb el Premi Israel de Literatura i posteriorment rebé el Premi Goethe de Literatura el 2005 pel seu llibre autobiogràfic A Tale of Love and Darkness ("Conte d'amor i tenebres", 2003). També va guanyar el Premi de la Pau del Comerç Llibreter Alemany concedit a la Fira del Llibre de Frankfurt.
Ideals polítics[modifica | modifica el codi]
Oz és considerat un dels intel·lectuals més influents del seu país, i fou un dels primers a demanar la separació en dos estats com a solució del conflicte entre els israelians i els palestins després de la Guerra dels Sis Dies.
El 1978 oposat al procés de creació d'assentaments jueus com a forma d'establiment sobre el territori creà el moviment Xalom Akhxav. Ferm defensor dels Acords d'Oslo de 1993 en favor de l'establiment de relacions pacífiques entre jueus i palestins, també fou un ferm partidari d'establir un diàleg amb l'Organització per a l'Alliberament de Palestina (OAP)
Proper durant molts anys al Partit Laborista Israelià, i especialment del seu líder Shimon Peres, a partir de la dècada del 1990 s'apropà a l'esquerra, i donà el seu suport a les eleccions de l'any 2003 al partit laic Meretz.
Durant la darrera guerra Guerra del Líban, mitjançant la qual Israel va intentar destruir els assentaments d'Hesbol·là, Oz es va declarar partidari del dret d'Israel a defensar-se. Tanmateix, ben aviat va canviar d'opinió, tot

Amos Oz: Quizás en otro lugar
12/07/2015@15:01:32 GMT+1
Por Pepa Echanove     Celebramos con entusiasmo la aparición en castellano de la primera novela de Amos Oz (Jerusalén, 1939), traducida del hebreo por Raquel García Lozano bajo el título Quizás en otro lugar.Intelectual comprometido con el proceso de paz en Oriente Próximo y uno de los autores más reconocidos y prolíficos de la literatura contemporánea, galardonado entre otros con el Premio Príncipe de Asturias de las Letras en 2007, Amos Oz relata en este libro la vida del kibutz ficticio de Metzudat Ram. El microcosmos del kibutz es el protagonista absoluto, cuyas pequeñas historias y variopintos habitantes no son sino ramificaciones de un tronco común. Adosada a este eje que vertebra el relato, sobresale la historia del maestro y poeta local, Rubén Harish y la de su familia, a partir de la cual irán desvelánandose otras anécdotas del ‘chismorreo’, de la gente corriente como Noga, Bronka, Ezra, Rami, Gai, Oren, Grisha, Herzel, Einav, Fruma y tantos otros, sin más pretensión que la de dar una visión de conjunto de este particular mosaico colectivo.
Si tenemos en cuenta que Amos Oz tenía veinticinco años cuando escribió esta novela, su madurez, su sorprendente capacidad de observación y su maestría técnica nos cautivarán desde las primeras líneas. El principal recurso que el autor ha utilizado para meternos de lleno en el kibutz, es la narración en primera persona del plural. Gracias a este narrador observador y partícipe al mismo tiempo, Amos Oz consigue adentrarnos también a “nosotros” los lectores en el epicentro sofocante de esta comunidad: No es que nuestro kibutz no sea pintoresco, ni que carezca de encanto, pero su belleza es intensa y viril, y su encanto conlleva un mensaje. Así es... Cuando ustedes vengan hacia aquí, tienen que desviarse de la carretera principal en un lugar...”.                 El narrador ejerce además como testigo, portavoz y profeta, casi parece un guía espiritual y omnipresente del lector, a quien acompaña sin sobresaltos, con notas de humor y de inteligente autocrítica o ironía: En el kibutz todos son iguales, todos valen lo mismo, pero los privilegiados valen más”. Todo lo que hacen los personajes del kibutz, sus actos y sentimientos, sus reacciones, temores e ilusiones pasan por la lupa a veces despiadada e impertinente del narrador confeso del relato“Hasia se deja la piel trabajando, mientras nosotros, qué vergüenza, apoyamos la cabeza sobre la mano y el codo sobre el escritorio, la observamos a través de la ventana sin hacer nada y arañamos el aire con nuestra pluma. Para la fraseología estamos nosotros...”; “Ahora podremos ser más amables. No dejaremos de hacer juicios de valor, que son nuestro secreto para arreglar el mundo, pero desde ahora pondremos en ellos una pizca de bondad”.
Este narrador colectivo nos ofrece también su cara más amable en contados momentos de gran belleza narrativa, como invitándonos a un ejercicio de percepción periscópica a trescientos sesenta grados, que solo alguien dotado de gran sensibilidad y dotes de observación como Amos Oz consigue transmitir: “Entre las dos y las tres deambula cada Shabat uno de los niños de los cursos intermedios del colegio... El no tiene relación con nuestra historia, pero nuestros ojos también se posan en él. Su tristeza nos resulta entrañable por razones que no vienen al caso. Dejémoslo.” Destaca además en esta novela la profusión de detalles descriptivos sobre los paisajes y sobre los habitantes. Con sobresaliente precisión y empatía el autor lo mismo se pone en la piel de los ancianos que de los niños o los adolescentes. Refleja rasgos de la psicología tanto en las mujeres como en los hombres y profundiza sobre las relaciones padres-hijos, entre cónyuges, o entre hermanos, ofreciendo en este recorrido intramuros toda la variedad del espectro humano