El proper mes de novembre
comentaren el llibre
Quizas en otro lugar...... de Amos OZ.
Amos Oz
Amos Oz
|
|
Naixement
|
|
Ocupació
|
|
 |
|
Amos
Oz (en hebreu: עָמוֹס
עוֹז) (Jerusalem, 1939)
és un escriptor, periodista, pacifista i
professor universitari israelià,
considerat com un dels més importants escriptors contemporanis en hebreu.
Va ser un dels primers a demanar la separació en dos estats com a solució del
conflicte arabo-isralià després de la Guerra dels Sis Dies. El 1978 es va
oposar al procés de creació d'assentaments jueus com a forma d'establiment
sobre el territori i creà el moviment Xalom Akhxav (Pau
ara). Ferm defensor dels Acords d'Oslo de 1993 en favor de l'establiment de
relacions pacífiques entre jueus i palestins, també fou un ferm partidari
d'establir un diàleg amb l'Organització per a l'Alliberament de Palestina
(OAP).[1][2]
Va
néixer el 4 de maig de 1939 a
la ciutat de Jerusalem,
fill de Yehudà Klausner i Fania Musman, intel·lectuals sionistes[3] amb
el nom d'Amos Klausner. Els seus pares havien fugit l'any 1917 de
la ciutat d'Odessa a Vílnius i
d'allà a Palestina l'any 1933.
El 1954 Oz
va entrar a formar part del quibuts Julda,
moment en el qual adoptà el nom actual. Mentre estudiava Literatura i Filosofia
a la Universitat Hebrea de Jerusalem,
entre 1960 i 1963,
va publicar els seus primers contes curts.
Va participar en la Guerra dels Sis Dies i en la Guerra del Yom Kippur i va fundar
durant la dècada del
1970, al costat d'uns altres, el moviment pacifista Xalom
Akhxav ("Pau Ara").
Actualment
és professor de literatura a
la Universitat Ben-Gurion del Nègueb,
situada a Beerxeba.
L'any 2004 fou
guardonat amb el Premi Internacional Catalunya concedit
per la Generalitat de Catalunya,
premi que compartí amb el palestí Sari Nusseibeh,
i el 2007 amb
el Premi Príncep d'Astúries de les Lletres per
la seva contribució a fer de la llengua hebrea un brillant instrument per a
l'art literari i per a la revelació precisa de les realitats més apressants i
universals del nostre temps, amb especial atenció tant a la defensa de la pau
entre els pobles com a la denúncia de totes les expressions del fanatisme.
Autor
de més de 18 llibres en hebreu i
al voltant de 450 articles i assajos en hebreu i anglès,
la seva narrativa tracta les inquietuds i la diversitat ideològica dels
israelians de totes les tendències polítiques i espirituals que coexisteixen al
seu país, mostrant la tensió i el delicat equilibri de la societat en la qual
viuen, capturada entre l'horror de l'immediat passat anterior a la creació de
l'Estat
d'Israel i l'inacabable conflicte bèl·lic amb els seus
veïns palestins.
El
seu estil intensament apassionat i d'atmosfera gairebé febril de vegades és,
per moments, profundament poètic. Sempre compromès amb la realitat i els seus
personatges, subjeu en la seva veu un desencantament que s'adverteix també en
els seus articles periodístics, en els quals s'aprecien, a parts iguals,
retrats objectius de la realitat d'Orient Mitjà i
un permanent pessimisme sobre el futur de la regió.
L'any 1988 fou
guardonat amb el Premi Israel de
Literatura i posteriorment rebé el Premi Goethe de
Literatura el 2005 pel
seu llibre autobiogràfic A
Tale of Love and Darkness ("Conte d'amor i tenebres", 2003).
També va guanyar el Premi de la Pau del Comerç Llibreter
Alemany concedit a la Fira del Llibre de Frankfurt.
Oz
és considerat un dels intel·lectuals més influents del seu país, i fou un dels
primers a demanar la separació en dos estats com
a solució del conflicte entre els israelians i els palestins després de
la Guerra dels Sis Dies.
El 1978 oposat
al procés de creació d'assentaments jueus com
a forma d'establiment sobre el territori creà el moviment Xalom Akhxav.
Ferm defensor dels Acords d'Oslo de 1993 en
favor de l'establiment de relacions pacífiques entre jueus i palestins, també
fou un ferm partidari d'establir un diàleg amb l'Organització per a l'Alliberament de
Palestina (OAP)
Proper
durant molts anys al Partit Laborista Israelià,
i especialment del seu líder Shimon Peres,
a partir de la dècada del
1990 s'apropà a l'esquerra, i donà el seu suport a
les eleccions de l'any 2003 al
partit laic Meretz.
Durant la darrera
guerra Guerra del Líban, mitjançant la qual Israel va intentar destruir els
assentaments d'Hesbol·là, Oz es va declarar partidari del dret d'Israel a
defensar-se. Tanmateix, ben aviat va canviar d'opinió, tot
Amos Oz: Quizás
en otro lugar
12/07/2015@15:01:32 GMT+1
Por Pepa Echanove Celebramos con entusiasmo la aparición
en castellano de la primera novela de Amos Oz (Jerusalén, 1939), traducida del
hebreo por Raquel García Lozano bajo el título Quizás en otro lugar.Intelectual
comprometido con el proceso de paz en Oriente Próximo y uno de los autores más
reconocidos y prolíficos de la literatura contemporánea, galardonado entre
otros con el Premio Príncipe de Asturias de las Letras en 2007, Amos Oz relata
en este libro la vida del kibutz ficticio de Metzudat Ram. El microcosmos del
kibutz es el protagonista absoluto, cuyas pequeñas historias y variopintos
habitantes no son sino ramificaciones de un tronco común. Adosada a este eje
que vertebra el relato, sobresale la historia del maestro y poeta local, Rubén
Harish y la de su familia, a partir de la cual irán desvelánandose otras
anécdotas del ‘chismorreo’, de la gente corriente como Noga, Bronka, Ezra,
Rami, Gai, Oren, Grisha, Herzel, Einav, Fruma y tantos otros, sin más pretensión
que la de dar una visión de conjunto de este particular mosaico colectivo.
Si tenemos en cuenta que Amos Oz tenía veinticinco años cuando escribió
esta novela, su madurez, su sorprendente capacidad de observación y su maestría
técnica nos cautivarán desde las primeras líneas. El principal recurso que el
autor ha utilizado para meternos de lleno en el kibutz, es la narración en
primera persona del plural. Gracias a este narrador observador y partícipe al
mismo tiempo, Amos Oz consigue adentrarnos también a “nosotros” los lectores en
el epicentro sofocante de esta comunidad: “No es que nuestro kibutz
no sea pintoresco, ni que carezca de encanto, pero su belleza es intensa y
viril, y su encanto conlleva un mensaje. Así es... Cuando ustedes vengan hacia
aquí, tienen que desviarse de la carretera principal en un lugar...”. El narrador ejerce además como
testigo, portavoz y profeta, casi parece un guía espiritual y omnipresente del
lector, a quien acompaña sin sobresaltos, con notas de humor y de inteligente
autocrítica o ironía: “En el kibutz todos son iguales, todos valen
lo mismo, pero los privilegiados valen más”. Todo lo que hacen los personajes
del kibutz, sus actos y sentimientos, sus reacciones, temores e ilusiones pasan
por la lupa a veces despiadada e impertinente del narrador confeso del relato. “Hasia
se deja la piel trabajando, mientras nosotros, qué vergüenza, apoyamos la
cabeza sobre la mano y el codo sobre el escritorio, la observamos a través de
la ventana sin hacer nada y arañamos el aire con nuestra pluma. Para la
fraseología estamos nosotros...”; “Ahora podremos ser más amables. No dejaremos
de hacer juicios de valor, que son nuestro secreto para arreglar el mundo, pero
desde ahora pondremos en ellos una pizca de bondad”.
Este narrador colectivo nos ofrece también su cara más amable en contados
momentos de gran belleza narrativa, como invitándonos a un ejercicio de
percepción periscópica a trescientos sesenta grados, que solo alguien dotado de
gran sensibilidad y dotes de observación como Amos Oz consigue transmitir:
“Entre las dos y las tres deambula cada Shabat uno de los niños de los cursos
intermedios del colegio... El no tiene relación con nuestra historia, pero
nuestros ojos también se posan en él. Su tristeza nos resulta entrañable por
razones que no vienen al caso. Dejémoslo.” Destaca además en esta novela la
profusión de detalles descriptivos sobre los paisajes y sobre los habitantes.
Con sobresaliente precisión y empatía el autor lo mismo se pone en la piel de
los ancianos que de los niños o los adolescentes. Refleja rasgos de la
psicología tanto en las mujeres como en los hombres y profundiza sobre las
relaciones padres-hijos, entre cónyuges, o entre hermanos, ofreciendo en este
recorrido intramuros toda la variedad del espectro humano
