diumenge, 20 de gener del 2019




A la trobada de aquest mes de Gener cumplirem 15 anys de la fundació del grup de lectura gracias a tots
-------------------------------------------------------------------------
El proper mes de febrer comentarem el llibre Argelagues
de Gemma Ruiz 


Espai obert per a lectors i lectores de llibres, escrits originàriament en català o internacionals

Argelagues, de Gemma Ruiz
L’argelaga és un arbust que trobem als llocs secs i pedregosos que s’assembla molt a la ginesta, en la forma i color de les flors, però que té una diferència molt acusada: té punxes potents i nombroses. I una gran capacitat de resistir i tornar a florir malgrat les condicions en què es troba.
El títol és molt escaient fent de metàfora de les dones, “de les dones-gens-especials”, com diu l’autora, que van viure “històries-gens-especials”.
Argelagues, Gemma Ruiz ha fet la història, sobretot, de la besàvia Remei i de l’àvia i tieta-àvia de la seva família. La història de les dones que passen de viure a pagès a fer-ho les ciutats, en aquest cas, a Sabadell, on seran una mà d’obra importantíssima i on tindran una vida gens fàcil, plena de sacrificis i dedicació a marits i fills, de molt de treball i molt dur, i amb una estricta obediència als encarregats de fàbrica i a les normes morals del moment. Sovint els caldrà lluitar i patir per assegurar l’alimentació i un cert benestar per tots, especialment durant l’etapa d’escassetat, durant la guerra, i l’època de l’estraperlo en la llarga postguerra.
La Remei comença sent la protagonista principal i és la nena de pagès que neix a Castellterçol, essent filla de jornalers. A través d’ella vivim les condicions de misèria, treball i brutalitat freqüents a l’època. Pares i germans decideixen sobre el destí de les nenes, sigui treballant tot cuidant mainada o fent de minyona. És la part més vivament narrada. Es nota molt que la Remei va ser la font oral de l’autora. Frases curtes. Estil directe. Un català riquíssim de vocabulari i d’expressions molt vives de  llavors, no sempre normatiu i que comprenem bé pel context.
Al llarg de la novel·la desfilen diferents personatges, bones i males persones. Vides plenes de sacrificis, amb ben poques satisfaccions i amb una idea que els dóna molta força: que els fills i els que vénen puguin viure millor que ells. Encara que amb ambicions modestes: menestrals, tenir un ofici, saber de lletra, fer un casament decent…
És la història de les dues generacions anteriors, des del començament de segle XX fins els anys seixanta. Unes generacions sacrificades, que van treballar molt, que van patir situacions històriques terribles com la guerra i la postguerra franquista. L’autora en va aixecant acta i testimoni, donant protagonisme a les dones, tan sovint ignorades, i que són les que mantenen el fil narratiu.
Recordo que quan donava classes a l’institut i treballàvem el període de la guerra i la immediata postguerra insistia als meus alumnes de 17 anys que fessin parlar als avis i àvies. Era fantàstic quan tornaven a classe i m’explicaven excitats les coses que havien descobert de la història de la família de les que mai es parlava: un avi afusellat per anarquista o una àvia coratjosa agafant la maleta i fins a tres fills per venir a treballar a Catalunya, saltant del tren abans d’arribar a l’estació de França; una àvia que recollia garrofes de Collserola per poder matar la gana i que repartia el cap i l’espina d’una arengada per ella i el marit i la carn per al nen o la nena…
Llegiu-lo i parleu amb els avis. Us sorprendrà quantes coses en comú hi trobareu, sobretot si ells vénen de pagès. Jo he recordat moltes històries del pare i la mare.
Si llegir aquest llibre serveix per deslligar llengües ja es pot donar per ben empleada la lectura. I us ho asseguro: per ell mateix és més que interessant i recomanable.



Gemma Ruiz i Palà


Naixement
(es) Gemma Ruiz Palà
1975 (42/43 anys)
Sabadell
Ocupació
Ocupador
Influències
Gemma Ruiz i Palà (Sabadell6 de desembre de 1975) és una periodista i escriptora catalana.[1]
Com a periodista, ha treballat des de 1997 al servei d'informatius de Televisió de Catalunya i s'ha especialitzat en cròniques culturals dels Telenotícies. Durant sis anys, va fer les cròniques teatrals al programa La nit al dia.[2] Com a escriptora, va publicar la seva primera novel·la, Argelagues, el setembre de 2016. L'obra se centra en la vida de tres dones nascudes a pagès a principis del segle XX que han d'obrir-se camí a la ciutat, treballant a la indústria tèxtil, participant a la Guerra Civil des de la rereguarda i arriscant la vida en diversos moments.[3][4] L'obra resultà un èxit de vendes i, al març de 2017, ja se n'havien fet nou edicions i venut més de 15.000 exemplars.[5]