El proper mes de novembre comentarem
el llibre
Mil sols esplèndids de Khaled Hosseini
Ajuntament
de Roda de Ter… CLUB DE LECTURA 3
KHALED
HOSSEINI Mil sols esplèndids
15 de març
de 2010 Vida L'escriptor de gran èxit Khaled Hosseini va néixer el 4 de març de
1965 a Kabul (Afganistan). La seva mare era professora de persa i d’història en
un institut de la capital; el seu pare era diplomàtic del Ministeri d’Afers
Exteriors. A l’edat de cinc anys, tota la família Hosseini va anar a viure a
l’Iran, on el pare exercia tasques de diplomàtic a l’ambaixada afganesa. El
1973 van retornar a l’Afganistan i el 1976 van canviar altre cop de domicili
per traslladar-se a París, també per motius laborals paterns. Quatre anys més
tard, quan estaven a punt de tornar a Kabul, el país havia estat testimoni d’un
sagnant cop d’estat comunista i de la posterior invasió de l’exèrcit soviètic.
Així és que van demanar asil polític als Estats Units, on es van instal·lar a
San Diego (Califòrnia) el setembre de 1980. En Khaled es va graduar a
l’institut el 1984 i després es va matricular a la Universitat de Santa Clara
on va cursar la llicenciatura de biologia. El 1989, any posterior a la seva
graduació, va ingressar a la Universitat de Califòrnia-Escola de Medicina de
San Diego on es va llicenciar en medicina el 1993. Va acabar la seva residència
a l’hospital Cedars-Sinai Medical Center de Los Angeles on va treballar com a
intern del 1996 al 2004. El 2006 va ser nomenat ambaixador de bona voluntat de
l’ACNUR (Agència de les Nacions Unides per als Refugiats). El 2007, arrel d’un
viatge que va fer al seu país amb aquesta organització, l’autor va crear la
seva pròpia fundació, Khaled Hosseini Foundation, la qual treballa per
proporcionar assistència humanitària a l’Afganistan. En declaracions de
l’escriptor, reflexionava dient: "Els meus llibres han estat una font
d'èxit personal. Espero que puguem aprofitar l'oportunitat que m'han donat per
mantenir a l'Afganistan en la consciència pública i augmentar la
sensibilització sobre els que es troben entre els més vulnerables a
l'Afganistan d'avui”.
Actualment Hosseini viu al nord de Califòrnia.
Obra L’obra literària de Khaled Hosseini consta de dues novel·les, ambdues de
gran èxit i ambientades al seu país natal, l’Afganistan. L’autor té una gran
capacitat per crear ambients on es reflecteixen les costums i tradicions del seu
país. Destaca la seva habilitat per dosificar emocions sabent transmetre-les
als seus lectors
. La
primera, titulada El Caçador d’estels, la va començar a escriure el març de
2001 quan treballava d’intern a l’hospital. Va ser publicada el 2003 i va
esdevenir un bestseller internacional. Es va publicar en 48 països. Influenciat
per les seves experiències infantils, és la història de dos noiets afganesos,
l’Amir i en Hassan, de diferents classes socials que comparteixen amistat fins
a la seva separació després d’un tràgic fet.
La seva segona novel·la, Mil sols esplèndids,
va ser publicada el maig de 2007. Actualment està publicada a 40 països. Les
protagonistes són dues dones afganeses, Mariam i Laila, dues dones de
condicions socials diferents, d'edats diferents, que trobaran l'una en l'altra
el suport necessari per sobreviure a les adversitats que la història del seu
país els posa com a condició per viure. Hosseini recorre de la mà d'aquestes
dues dones l'Afganistan dels últims 30 anys, un país on aparentment hi ha
poques escletxes per l'esperança però on és possible trobar-les amb històries
com les que explica el llibre. Una novel·la que ens redescobreix un país tan
castigat i que serveix per reivindicar el poder de l'amor per superar la por.
Mil sols esplèndids és una novel·la però també
és la realitat que es viu lluny d'aquí. La seva esperança és tan real com la de
totes les dones que han sobreviscut a l'horror del pitjor Afganistan. Amb
aquest llibre, Khaled Hosseini demostra la seva elevada capacitat com
escriptor-cronista per crear amb brillantesa una ficció excel·lent, de gran
fondària emocional lligada als avatars més recents del seu país natal,
Afganistan, un territori sacsejat per invasions, guerres de diferent condició i
fonamentalisme. Aquest context serveix per a profunditzar, des d’una òptica
femenina, temes tan bàsics com la injustícia social, el totalitarisme,
l’educació, la violència, el fanatisme, …. Amb una utilització intel·ligent de
contrastos i la comunió essencial entre tradició i modernitat, exemplificat en
la Mariam i la Laila, a més a més amb un lligam èpic-íntim que entronca el text
amb epopeies històriques de gent com Tolstoi, Pasternak o Buck. Els turbulents
esdeveniments històrics a través de les dècades, i els esdeveniments personals
que pateixen les dues protagonistes, configuren una novel·la rica en sensacions
i detalls, aclaridora, descriptiva i testimonial. Hosseini recrea ambients
històrics i sociopolítics del seu país des d’un prisma poètic i íntim
. KHALED
HOSSEINI: L’AUTOR DE LA SENSIBILITAT
La prosa de Hosseini és senzilla però molt
rica, amb una gran quantitat de detalls, tant sobre els personatges com en la
descripció sobre llocs o tradicions que va explicant durant tota la novel·la.
És curiós també el fet que l’autor utilitza una gran quantitat de paraules
farsis i paixtuns sense ser traduïdes, i això fa que la història s’apropi
encara més al lector.
Khaled Hosseini coneix bé els secrets de
l’escriptura per arrossegar-nos sense remei i sense alè fins a l’últim punt del
llibre. Els seus capítols acaben abruptament, ens creen desassossec i això fa
que sigui impossible evitar una mirada addictiva sobre els capítols que
vindran. El llibre utilitza un llenguatge transparent, líric, senzill, elegant,
i centra la història en els punts de vista de dues dones molt diferents. Però
no ens hem de deixar enganyar per la seva forma d’escriure: Hosseini relata els
fets d’una manera molt fluïda i natural, però la densitat de cada paràgraf, de
cada pàgina i finalment del llibre sencer, converteix aquesta novel·la en un
intens viatge a través de la vida d’aquestes dues dones completament diferents
que ens pot fer dir: "Si us plau, no han patit prou ja aquestes
dones?" Sens dubte, hi ha dos personatges principals, la Mariam i la Laila,
molt fortament arrelats a tota la història i, a la vegada, enllaçats per altres
personatges secundaris i coprotagonistes que prenen força importància per poder
fer de nexe d'unió entre elles dues.
La Mariam es una “harami”, és a dir, una filla
bastarda, que neix de la relació de la seva mare, una criada, amb el seu amo,
un ric home de negocis. La Mariam coneix la seva condició de "harami"
des que és una nena. És per això que la seva mare, dura com una roca, la
mentalitza sobre el món que hi ha al seu voltant i de la crueltat dels homes
amb les dones, ja que el destí de la Mariam està marcat de per vida per ser una
bastarda. Als quinze anys és obligada a casar-se amb en Rashid, un sabater que
viu a Kabul trenta anys més gran que ella.
La Laila, en contraposició a la Mariam, té una
infantesa feliç, pot estudiar i creix gairebé sense conèixer els conflictes
bèlics que hi ha al seu país i que canviaran la seva vida per sempre. També es
casa amb amb en Rashid i a partir d’aquí la seva vida s’uneix a la de la Mariam.
L’autor ens
presenta en Rashid com a representant del paper masculí dominant en la sociedad
afgana. Rashid és un maltractador, un individu cruel que només mira por sí
mateix, un individu que té la seguretat del que pica i fa mal a una emparat per
la tradició i la societat. Hosseini ens regala una lliçó d’humanitat en aquest
llibre. És una història de superació i de segones oportunitats, on al final,
encara que la foscor pugui arribar a ser molt densa, sempre hi ha espai per un
mica de llum i d’esperança, per petita que sigui. AFGANISTAN: EL PAÍS DELS
CONFLICTES ETERNS
Com un personatge més, els conflictes bèl·lics
a l'Afganistan prenen un gran protagonisme en el llibre, i és necessari per a
entendre les circumstàncies de la novel·la. Hosseini narra d'una manera
didàctica la història de l'Afganistan englobant molt bé els seus personatges en
aquesta i aquesta en la història de cada personatge.
Cal entendre les diferents etapes de lluites i
guerres per poder entendre la història que ens explica, de fet són aquestes
lluites les que uneixen els protagonistes. La novel·la ens transporta a aquest
complicat país fent un repàs de tota la seva història recent, des dels anys 80
fins a l’any 2001. Així podem veure la invasió dels soviètics, la guerra per
fer-los fora, la sagnant i crua guerra civil entre diferents faccions de
mujahidins que va arribar després, l'arribada dels talibans i la posterior
invasió occidental que els va fer fora del poder. I tot això explicat des de la
vida quotidiana de dues dones que pateixen fins a les últimes conseqüències el
rebuig i el menyspreu de la societat en què viuen, més encara quan aquest es fa
oficial, amb els talibans al poder. Mariam i Laila, sota el burka, viuen totes
les desgràcies que significa habitar en un país submergit en continus
enfrontaments. Com a dones que són, el règim talibà és extremadament cruel amb
elles, negant la possibilitat d'una vida digna, arrabassant els seus drets i
emparant els maltractaments i les humiliacions a que són sotmeses una i altra
vegada.
Hosseini ens emociona amb la història
d’aquestes dues dones de generacions, orígens i destins molt diferents, però
unides per un mateix objectiu: defensar la dignitat de la dona en una societat
que intenta silenciar-la. I prendre consciència del què significa ser pare,
mare, fill o filla d’algú. I tornar a Kabul, la ciutat dels mil sols esplèndids
que tants afganesos han hagut d’abandonar per culpa de les guerres, la fam,
l’anarquia i l’opressió. La Mariam i la Laila són a punt d’enfonsar-se, però
gràcies a la seva amistat, redrecen el rumb i encaren una nova etapa plena
d’esperança pel futur. Mil sols esplèndids és una novel·la que està escrita des
de la convicció que l’amor i la solidaritat és el que veritablement mou
muntanyes
