EL MUNDO DE AYER

El mundo de ayer

Memorias de un europeo

de l'escriptor Stefan Zweig

Propera trobada dilluns 15 de setembre a les 16.00 h a l'Escola Pia Santa Anna de Mataró

Biografia de l'escriptor

Informació de la Viquipèdia en català

Stefan Zweig va ser un escriptor molt conegut durant la dècada dels 20 i els 30. Des de la seva mort el 1942 la seva obra esdevé menys coneguda per al públic en general.

Zweig va escriure novel·les, històries curtes, i diverses biografies, la més famosa de les quals és probablement la de Maria Stuard. Es va publicar en alemany amb el títol de Maria Stuart i en anglès amb el títol de (The) Queen of Scots o Mary, Queen of Scotland and the Isles. En algun moment, quan el sentiment antigermànic s'estava estenent, les seves obres es van publicar en anglès sota el pseudònim de "Stephen Branch" (una traducció del seu nom real). De la seva biografia de la reina Maria Antonieta d'Àustria se'n va arribar a fer una adaptació per una pel·lícula de la Metro Goldwin Mayer (MGM), amb l'actriu Norma Shearer en el paper protagonista.

Nat a Viena, Zweig era fill de Moritz Zweig, un adinerat fabricant tèxtil jueu, i d'Ida (Brettauer) Zweig, la filla d'una família de banquers italians. Va estudiar filosofia i història de la literatura, que li van permetre rodejar-se de l'avantguarda cultural vienesa de l'època.

Va ser en aquest ambient quan el 1901 va publicar els seus primers poemes, una col·lecció titulada Silberne Saiten ("Cordes de plata"), mostrant la influència d'Hugo von Hofmannsthal i Rainer Maria Rilke. El 1904 va aparèixer la seva primera novel·la, gènere que conrearia especialment durant la seva carrera.

Zweig va desenvolupar un estil literari molt particular, que unia una curosa construcció psicològica amb una brillant tècnica narrativa.

A més a més de les seves creacions en dramatúrgia, periodisme i assaig, Zweig va treballar en traduccions d'autors com Paul Verlaine, Charles Baudelaire i Émile Verhaeren.

El 1910 viatjà a l'Índia i el 1912 a Amèrica del Nord. El 1913 es va traslladar a Salzburg, on hi va viure gairebé vint anys.

Durant la Primera Guerra Mundial, i després d'haver servit en l'exèrcit austríac (com a empleat de l'Oficina de Guerra, ja que havia estat declarat no apte per al combat) es va haver d'exiliar a Zuric a causa de les seves conviccions antibel·licistes per la influència del seu amic, el pacifista francès Romain Rolland.

D'aquest període és Jeremiah, l'obra antibèl·lica que va escriure mentre estava enrolat a l'exèrcit i que va ser publicada durant el seu exili a Suïssa. Aquesta peça teatral bíblica inspirada en la guerra europea va ser exhibida a Nova York el 1939.

Immediatament després es va radicar a Suïssa, on va treballar com a corresponsal per la premsa lliure vienesa, i escrivint per a alguns diaris hongaresos. Gràcies a les seves amistats, entre les que podem trobar a Hermann Hesse i Pierre Jean Jouve va poder publicar visions apartidistes sobre la turbulenta realitat europea d'aquells dies.

La solvència econòmica de la seva família li va permetre seguir cultivant la seva gran passió: viatjar; i va ser així com va adquirir la gran consciència de tolerància que ha quedat plasmada en les seves obres, les primeres a protestar en contra de la intervenció d'Alemanya en la guerra.

Després de l'armistici de 1918 va poder tornar a Àustria: tornà a Salzburg, on es va casar, el 1920, amb Friderike Maria Burger von Winternitz, una admiradora de la seva obra, a qui havia conegut vuit anys abans.

Com a intel·lectual compromès, Zweig es va enfrontar amb vehemència amb les doctrines nacionalistes i l'esperit de revenja que es respirava en l'època. Va escriure sobre tot això en una llarga sèrie de novel·les i drames, en el període més productiu de la seva vida. Conegué a Thomas Mann i a Max Reinhardt.

El relat històric Grans moments de la humanitat, que va publicar el 1927 es manté, encara avui en dia, entre els seus llibres de major èxit. El 1928 Zweig viatjà a la Unió Soviètica. Dos anys després va visitar Albert Einstein al seu exili a Princeton. Al llarg de la seva vida, Zweig va cultivar l'amistat de personalitats com Maksim Gorki, Rainer Maria Rilke, Auguste Rodin, i Arturo Toscanini. El 1934 va publicar la seva triple biografia Mental Healers, i un assaig sobre els orígens de la Ciència Cristiana i la psicoanàlisi.

D'origen jueu, va ser defensat pel compositor Richard Strauss que es va negar a eliminar el nom de Zweig com a llibretista del cartell de l'òpera Die Schweigsame Frau (La dona silenciosa), estrenada a Dresden. Hitler va refusar anar a l'estrena tal com estava previst i l'obra es va prohibir poc temps després, havent-se representat tan sols tres cops.

La religió no va jugar un rol central en la seva educació. En una entrevista va dir:

"La meva mare i el meu pare eren jueus tan sols per un accident de naixement"

Tot i que els seus assaigs de política van ser publicats per l'editorial Neue Freie Presse, l'editor literari de la qual era el líder sionista Theodor Herzl, Zweig mai es va sentir atret per aquesta forma de nacionalisme.

Després de l'augment de la influència nacional socialista a Àustria, Zweig es traslladà temporalment a Londres; en aquest temps ja va tenir dificultats per a publicar les seves obres a Alemanya, amb tot va poder escriure el llibret per l'òpera de Strauss. El 1934 va iniciar una sèrie de viatges per Amèrica del Sud.

El 1936 els seus llibres van ser prohibits a Alemanya pel règimen nazi. El 1938 es va divorciar de la seva primera esposa. A l'any següent es va casar amb Charlotte Elisabeth Altmann i, a l'iniciar-se la Segona Guerra Mundial, Zweig es va traslladar a París. Poc temps després va viatjar a Regne Unit, on va obtenir-ne la ciutadania. Va viure a Bath i a Londres abans de viatjar als Estats Units, l'Argentina i el Paraguai, per fer-hi unes conferències. Després de la publicació de Novel·la d'escacs el 1941 s'instal·là al Brasil.

Allí hi va escriure Brasilien. Ein Land der Zukunft (Brasil. Una terra del futur) el 1941. En aquesta obra Zweig examina la història, l'economia i la cultura del país. Citant a Amerigo Vespucci, descriu com els primers navegants europeus van veure el Nou Món:

"Si el paradís existeix en algun lloc del planeta, no podria ser molt lluny d'aquí!"

A la ciutat de Petrópolis, el 22 de febrer de 1942 es va suïcidar juntament amb la seva esposa, desesperats pel futur d'Europa i la seva cultura (després de la caiguda de Singapur creien amb fermesa que el nazisme s'estendria pel planeta). Va escriure:

"Crec que és millor finalitzar en un bon moment i dempeus una vida en la qual la labor intel·lectual ha significat el gaudi més pur i la llibertat personal el bé més preuat sobre la Terra"

La seva autobiografia El món d'ahir es va publicar pòstumament el 1944. És un panegíric a la cultura europea que considerava perduda per sempre.

Hi ha importants col·leccions de l'obra de Zweig a la Biblioteca Britànica i a la Universitat Estatal de Nova York a Fredonia, Nova York. La primera és el resultat d'una donació dels seus apoderats el maig de 1986 i inclou una gran varietat d'elements de gran raresa, entre els quals destaca el catàleg de les obres mozartianes, escrit pel propi compositor (Verzeichnis).