El proper llibre del mes de Abril
Job de Josep Roth
Joseph Roth (Brody, Imperi Austrohongarès, 2 de setembre de1894 - París, 27 de maig de 1939)
fou un periodista i escriptor austríac d'origen jueu.[1] Va escriure amb tècniques
narratives tradicionals diverses novel·les de qualitat com Fugida sense fi, La llegenda del sant bevedor o La
rebel·lió. La seva obra més coneguda és La
marxa Radetzky, que descriu una família durant el declivi de l'Imperi austrohongarès.
Està considerat, juntament amb Hermann
Broch iRobert Musil, un dels majors escriptors
centreeuropeus del segle XX. Va formar part de la literatura de l'exili
provocat pel nazisme.En la seva obra Juden auf Wanderschaft de 1927, descriu un relat fragmentat
sobre les migracions jueves de l'est cap a l'oest d'Europa arran de la Primera Guerra
Mundial i la Revolució Russa. Deixà Alemanya en arribar
Hitler (1933). Inicialment simpatitzant del socialisme (Hotel Savoy,
1924), les experiències de l'URSS i del nazisme el decantaren vers la
reivindicació de la monarquia austrohongaresa (tot i criticar-ne la decadència
a La Marxa de Radetzky).[1] Del
1934 al 1939 visqué a París, on morí a conseqüència d’una pulmonia, empobrit i
alcoholitzat.[2]La seva obra va ser reconeguda sobretot de forma pòstuma. Al segle XXI, la
reedició d'algunes de les seves obres i articles suscitaren un interès creixent
en la seva figura. BiografiaDe família jueva,
posteriorment batejat catòlic,[1] Joseph
Roth naix i creix a Brody,
un llogaret de Galítsia que
actualment forma part d'Ucraïna. Estudià filosofia
i literatura alemanya a Lwiw (llavors Lemberg), aleshores part de
l'Imperi Austrohongarès,
i una de les regions amb major població jueva del continent europeu. Roth no va
conèixer son pare, desaparegut abans del seu naixement, i va créixer amb sa
mare.[3]Estudia a Lviv, i el 1914, entra a la Universitat de Viena per a estudiar Filosofia i Literatura Germànica.
El 1916 deixa els estudis i s’enrola a l’exèrcit per participar en la Primera Guerra Mundial, on és fet presoner pels
russos.[4]L'experiència
bèl·lica el marca i li influïrà durant la resta de la seua vida, igual que la
sensació de sense-pàtria arran de la desaparició de l'Imperi
Austrohongarès, la qual cosa es reflectirà a la seua obra. Periodista[L'any 1918 retorna a Viena. Escriu per a
periòdics d'esquerra, ocasionalment amb el pseudònim de Roig Roth (der rote Roth). Dos anys després es
trasllada a Berlín,[2] on treballa als diaris Neue Berliner Zeitung i Berliner Börsen-Courier, on es converteix en un exitòs
periodista. A partir de 1923 col·labora amb el Frankfurter Zeitung (1923-32).[1]Viatja
i informa des de diversos indrets d'Europa: el sud de França, Albània, la Unió Soviètica ,
Polònia o Itàlia. "Va ser un dels periodistes més distingits i millor
pagats de l'època, fins a un marc per línia".[5] Vida familiarRoth es va
casar Friederike (Friedl) Reichler en 1922. A finals de la dècada dels anys 20, la seua
muller va esdevindre esquizofrènica,
la qual cosa va fer que Joseph Roth patira una profunda crisi emocional i
financera. Friedl Reichler va viure durant uns anys a un sanatori; i va ser
assassinada pels nazis.Carrera com a escriptor
«
|
Us n'haureu adonat que
ens encaminem cap a grans catàstrofes. A
part del que és privat - es destrueix la nostra existència literària i
financera - tot indica que marxem cap una nova guerra. I no hi apostaria un
penic per les nostres vides. Ells han tingut èxit en establir un regne de
barbaritat. No us feu il·lusions. L'infern
regna.[6]
|
»
|
· ,
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada