El proper llibre del mes de mars titul Pedro Paramo Autor Juan Rulfo
Juan Rulfo
Juan Nepomuceno Carlos Pérez Rulfo Vizcaíno, conegut com a Juan Rulfo (Sayula, Mèxic, 16 de maig de 1917 - Ciutat de Mèxic, 7 de gener de 1986)[1] fou un escriptor i guionista mexicà, màxim exponent del realisme màgic i autor cabdal de la literatura castellana. Biografia[]
Nascut el 16 de maig a la ciutat mexicana d'Acapulco, Jalisco(segons
les seves pròpies paraules), encara que va ser oficialment registrat com Juan Nepomuceno Carlos Pérez Rulfo
Vizcaíno a Sayula, Jalisco. Fins i tot avui no se sap
exactament en quina d'aquestes dues poblacions nasqué, encara que la majoria
dels seus biògrafs coincideixen amb la segona.
La seva família es va traslladar el 1925 a Guadalajara, entrant a l'Escola d'Educació
Secundària d'aquesta ciutat. El 1933abandonà els estudis
després d'una vaga d'estudiants, traslladant-se a Ciutat de Mèxic.
En aquesta ciutat entrà a treballar a l'Oficina de Migració fins al 1945. Després de treballar
en diversos oficis passà a formar part de l'Institut Nacional Indiginesta als
anys 50, moment en què començà a publicar els seus escrits en diferents
revistes del país i a col·laborar en la cració de guions per la televisió.
El 1944, Juan Rulfo, amb 24
anys, es va enamorar de la que acabaria sent la seva esposa, Clara, quan
aquesta tenia 11 anys. El matrimoni va tenir dos fills, Claudia, nascuda el 1949, i Juan Francisco, nascut
el 1950.
Les seves úniques obres publicades en vida
són El llano en llamas (1953), recopilació de contes; Pedro Páramo(1955), obra cabdal del realisme màgic;
i El gallo de oro (1980), recull dels guions
per a la televisió.
Un altre vessant del seu llegat artístic
són les fotografies que es van donar a conèixer de manera
àmplia el 1980, gràcies a una
exposició muntada al Palacio
de Bellas Artes de Ciutat de
Mèxic, motivada per l'Homenatge nacional que li va dedicar aquell any el govern
mexicà.
Rulfo va rebre el Premi Príncep d'Astúries de les
Lletres l'any 1983 en reconeixement de l'alta qualitat
estètica, fondària inventiva, encert i novetat expressiva, així com de la seva
decisiva influència en la posterior narrativa del seu país i el lloc destacat
que ocupa en el conjunt de les lletres hispanes, i el Premi Manuel Gamio,
al mèrit indigenista, corresponent al 1985, de manera pòstuma.
La influència de Rulfo en la narrativa, i
en general, en la literatura llatinoamericana, apareix ja en les obres de molts
dels escriptors llatinoamericans que van protagonitzar el "boom"
literari durant la segona meitat del segle XX.
Fora d'ells, també trobem connotats poetes, com Nicanor Parra, que es veuen
influïts per la seva obra. I és que, segons el mateix Parra, Rulfo no ha escrit
narracions, sinó poesia en prosa.
Poques vegades dues obres tan succintes,
Juan Rulfo va comentar en diverses ocasions que van ser un exercici de reducció
literària al mínim indispensable, han influït amb tanta força a una generació
d'escriptors, capdavantera del realisme màgic, i influent en autors com Gabriel García Márquez.
Obra publicada[modifica | modifica el codi]
·
El gallo de oro y otros
textos para cine (1980)
·
Juan Rulfo (1980)
·
Inframundo, el México de
Juan Rulfo (1983)
·
Los Cuadernos de Juan
Rulfo (1994)
·
Aire de las colinas (2000)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada