El proper mes de setembre comentarem el
llibre
Moments Estel-lars de la humanitat
d´Stefan Zweig
Moments estel·lars de la
humanitat’, d’ Stefan Zweig
Recordar alguns dels
moments més atractius i determinants de la història de la humanitat de la mà d’Stefan Zweig em
semblava que podria resultar una mena de viatge en el temps; finalment ha
resultat com una classe magistral d’avaluació de la història i de la humanitat. Zweig és un
escriptor mesurat i subtil que et submergeix de forma veraç, en aquest cas, cap
a capítols que ell considera estel·lars com les ressurreccions de Händel i Goetheper crear El Messies i Elegia de Marienbad respectivament, la caiguda de Bizanci a
mans de l’hereu de l’imperi otomà, l’implacable sultà, Mehmet,
o l’assassinat de Marc Tul·li Ciceró,fruit de l’aliança de tres covards
ambiciosos com Marc Antoni, Octavi i Lèpid.
La lectura d’aquest Moments Estel·lars de la Humanitat és tan enriquidor com divertit, tot i
que les reflexions de Zweig posen a un en alerta permanent. Treure els colors
als inútils, elogiar sense fer el ridícul, criticar sense proclames infantils,
rememorar l’essència de l’art autèntic,…Sona atractiu; i què millor que fer-ho
des de la mirada de Zweig, l’escriptor que va decidir suicidar-se (amb
la seva dona) en el seu exili brasiler perquè creia que els nazis conquistarien
el món.
A més dels tres capítols citats,
trobem entre d’altres, els dedicats al capità Rouget de Lisle i la creació de la melodia eterna de La
Marsellesa ; a l’ambiciós Napoleó i la definitiva batalla de Waterloo;
al perseguit descobriment de El Dorado; a la lluita absurda pel Pol Sud; a l’indult
de Dostoievski poc
abans de l’execució; al viatge per Rússia de Lenin l’any
1917, i al que fa referència al fracàs humà deWoodrow Wilson i
el seu “Mai més guerra”. En tots ells, el punt de vista de Zweig és
palpable i pròxim durant la lectura. El cant a la vida i a la llibertat, la
crítica directa i lògica als egoismes i a les ànsies de poder, l’elogi objectiu
i reflexiu a les honestes intencions d’individus utòpics pels lluitadors i
impossibles i/o irreals pels conformistes, es desprenen de la sosegada i
diàfana narració de Zweig. Ens aturarem al darrer capítol del llibre:
el que fa referència a les Societat de les Nacions de Woodrow Wilson, l’intent de Pau Total després de la 1a
GM. El seu crit a l’ humanitarisme provoca que el seu nom adquireixi
connotacions messiàniques. El seu vaixell va per tota Europa cridant llibertat,
drets humans, pau… creu en les millors paraules. Els altres mandataris frenen
el seu primer anhel: fer públiques les reunions; hi ha masses interessos i
draps bruts. Podrà fer-se realitat el Fata Morganadels projectes de Wilson?
Us podeu fer una idea, però per més detalls, al llibre, o a l’esplèndid filmWilson, de Henry King.
La història es repeteix en la
majoria de les vegades, tot i que el món ha canviat massa, que cadascú jutgi si
anem a millor o a pitjor. Excepcions n’hi ha, casos que ja no es repeteixen,
com el de Händel, que va donar-ho tot per crear El
Messies (fins a 700
persones hi anaven a veure la funció, xifra que es considerava una multitud), a
més de donar tots els diners de les recaudacions a causes benèfiques.
Benvingudes excepcions, desobediències i rebel·lions, però són minoritàries; el
que predomina són les repeticions dels errors, per la recurrent condició
humana, que ve a dir que no donem per més, que som el que som i fan del món el
que és. A Woodrow Wilson també
va ser Premi Nobel de la Pau ,
tot i que ell sí va portar la pau gràcies a 14 punts que ell aportà per tancar
el Tractat de Versalles.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada