dimecres, 14 de novembre de 2018



El proper mes de desembre-gener comentarem  el llibre de
Yuval Norh harari
“ 21 lliçons per el segle XXI “


“ 21 lliçons per el segle XXI de Yuval Noah Harrari.


El nostre món s’ha fet complex: desconeixem tants aspectes dels assumptes que ens envolten que no és gens fàcil encertar-ne l’anàlisi, amb les causes i conseqüències derivades. Tanmateix: “En un món inundat d’informació irrellevant— escriu Harari en la primera frase del llibre— la claredat és el poder”. Podem comprendre  molts fets amb una informació adient i una reflexió personal sensata. Cal potser també sentir una gran pietat per l’espècie humana. Altrament, el coneixement pot esdevenir amb una lògica tan implacable, com  axiomàtic i buit. Harari entén que el laïcisme —on milita— és una actitud vital que comprén, al costat de la racionalitat i l’humanisme, la compassió. Certament, sense estimar les coses no les podem entendre, o entendre del tot. I és per aquest costat que l’assaig de Harari esdevé un exercici encaminat a comprendre tot allò que ens voreja, però sense abandonar el flanc emotiu, les dades històriques, econòmiques (o les que siguen) i les realitats biogràfiques. I tot plegat amb honestedat i sense narcisismes.
Vestim les veritats de les coses amb arguments falsos. Som manipuladors i manipulables; propensos al fanatisme i a la irracionalitat. Tendim a combregar amb unes veritats col·lectives que reforcem i ens reforcen tribalment. Els fets històrics dels nostres són comprensibles, mentre que els del l’enemic, en canvi, són malignes i demoníacs. El que fem nosaltres i els nostres ho anomenem “informar” o “educar“, per contra el que fan els veïns és “rentats de cervell” o “adoctrinar”.  Harari enuncia que més que per una racionalitat personal, “la majoria de les nostres conviccions està formada pel pensament grupal de la comunitat”. I rebla el clau dient que “ens aferrem a aquestes conviccions per la lleialtat al grup”. Amb la mateixa destresa argumentativa explica com el sacrifici per la causa en la qual militem, hi reforça la fe.
21 lliçons per al segle XXI és un llibre suggeridor, en altres paraules: ple  de preguntes i de qüestions inquietants. Tot un cant al pensament entenimentat i a la racionalitat humanitzada. Una síntesi admirable del coneixement i l’afectivitat, com defensava Spinoza que havia de ser el saber. I tot exemplificant com l’autèntica cultura naix sempre d’un ferm compromís amb la vida

Parlan amb Yuval Noah Harari
“L’autèntica felicitat és conèixer la veritat sobre el món i tu mateix

¿Som davant d’un truc narratiu o realment creu que la humanitat està en una cruïlla en la qual es juga la seva desaparició?
El 1945 la humanitat va arribar a tenir per primera vegada el poder d’autodestruir-se. Durant els posteriors 70 anys hem acumulat encara més poder i, per tant, ara estem en condicions d’autodestruir-nos de més maneres: desencadenant una guerra nuclear o biològica, provocant una catàstrofe ecològica o creant noves formes de vida capaces de substituir-nos totalment. Crec que la humanitat encara té moltes possibilitats de sobreviure i progressar, però, per aconseguir-ho, primer hem d’adonar-nos de l’abast del nostre poder. Estem adquirint unes capacitats de creació i destrucció que són divines, però si no anem amb compte, potser al final serem uns déus molt irresponsables.
Quins són els grans reptes, problemes i desafiaments que afronta l’espècie humana actualment?
Els nostres tres problemes principals són la guerra nuclear, el canvi climàtic i la disrupció tecnològica. No sé quin dels tres és més important, perquè hem de bregar amb tots tres alhora, i un fracàs en qualsevol d’aquests camps podria ser catastròfic. Hi ha un problema subjacent, que és la desunió mundial i l’actual ressorgiment del nacionalisme. El nacionalisme en si mateix no té res de dolent. Ha sigut una de les creacions humanes més beneficioses. Ara, però, en les circumstàncies del segle XXI, com més obsessionats estiguem pels interessos de la nostra nació, menys temps i energia dedicarem a lluitar contra la guerra nuclear, el canvi climàtic i la disrupció tecnològica. Aquests tres problemes són d’abast mundial i només es poden resoldre mitjançant una cooperació d’abast mundial. Cap país pot aturar tot sol l’escalfament global, ni cap país podrà regular la bioenginyeria o la intel·ligència artificial sense l’ajuda de ningú. Si només l’Índia redueix les emissions de gasos d’efecte hivernacle i els EUA continuen com si res, no n’hi haurà prou, i tampoc servirà de gran cosa que la UE prohibeixi l’enginyeria genètica per crear superhumans si la Xina ho permet. En efecte, atès l’enorme potencial d’aquestes tecnologies disruptives, si un país assumeix una opció molt arriscada per obtenir-ne grans beneficis, altres països seguiran aquest exemple tan perillós per por de quedar-se enrere.
Com es definiria vostè, Yuval Noah Harari, ideològicament, culturalment, espiritualment i psicològicament? L’hi pregunto perquè els seus llibres ens han impactat molt a molts lectors i, per tant, és natural que tinguem interès en la mena de persona i de personalitat que hi ha al darrere, més enllà de les pistes que ja ens ha donat en els mateixos llibres.
M’estimo més no parlar gaire de mi mateix perquè crec que això distreu els lectors dels temes importants, i també facilita que la gent em posi etiquetes en lloc de concentrar-se en el que realment dic als meus llibres. “Vaja, és israelià” o “És gai” o “És ateu, o sigui que tot el que digui estarà contaminat”. A més a més, francament, crec que no soc especialment interessant. Fa un temps a una famosa cantant li van preguntar en una entrevista a qui li agradaria tenir assegut al costat en un vol transatlàntic llarg. Va dir el meu nom. El meu marit ho va llegir al diari, li va trucar i li va dir: “M’he assegut moltes vegades al costat seu en un vol transatlàntic i, cregui’m, no és el que s’imagina”. De totes maneres, si vostè està interessat en mi personalment, crec que aquest meu nou llibre, 21 lliçons per al segle XXI, dona més pistes que tot el que he escrit fins ara. Em permeto parlar una mica més de la meva pràctica de la meditació, la meva família i la realitat política del meu racó de món.
¿Podria assenyalar els seus principals desitjos per als pròxims anys, una llista en la qual (com ens passa a la majoria) hi hagi qüestions tan personals com generals? Quins d’aquests desitjos creu que hi ha possibilitats reals que es compleixin? O, dit d’una altra manera: ¿com s’imagina la seva vida i la del món d’aquí cinquanta anys, quan vostè ja sigui nonagenari?
Pel que fa al món en general, espero que els humans siguem capaços de madurar i superar la nostra obsessió infantil per fantasies nostàlgiques sobre déus i nacions, i que assumim la realitat del segleXXI tal com és i ens fixem en els temes realment importants: per exemple, què hem de fer amb el nostre nou poder de manipular la vida. I també espero que prenguem les decisions correctes, i que fem servir el nostre poder per alliberar-nos del patiment en lloc de buscar plaers efímers o imposar les nostres idees als altres. Pel que fa a mi, espero que, si arribo als noranta anys, encara tingui coses interessants a dir. Espero que encara sigui capaç de trobar un sentit al que passa al món, sense quedar-me encallat en idees i costums obsolets. I espero, també, que no cauré en la trampa de l’èxit i la fama i que continuaré explorant la veritat sobre mi mateix i sobre el món.
En les seves obres, la idea de felicitat (explícitament o no) sempre és central, sempre hi és present. Què és per a vostè la felicitat? ¿Es pot ser feliç sense trobar un sentit a la vida?
L’autèntica felicitat és conèixer la veritat sobre el món i tu mateix. Té molt poc a veure amb el que molts en diuen “el significat de la vida”. Quan la gent vol saber el significat de la vida, gairebé sempre esperen que els expliquin una història. L’Homo sapiens és un animal narrador que pensa en forma de contes i creu que l’univers funciona com un conte. Hi ha bons i dolents, conflictes i solucions, clímaxs i finals feliços. Creiem que, per entendre el significat de la vida, hem de conèixer la història de l’univers i descobrir quin paper fem en aquesta història. Però l’univers no és una història. No hi ha cap guió, i no hi tenim cap paper predeterminat. Totes les històries que s’expliquen sobre l’univers -la història jueva, la història cristiana, la història musulmana- no són més que ficcions inventades pels humans. Però quan a la gent se li diu això, acostumen a espantar-se. No entenen quin sentit té la vida sense una història còsmica. Són com aquella que ha estudiat durant anys per arribar a actriu i, el dia que finalment obté el títol, s’assabenta que acaben de tancar tots els teatres i ha plegat l’últim estudi cinematogràfic. “Ostres! ¿I ara què faig jo a la vida?” No hi ha, però, cap motiu per desesperar-se. La realitat encara és aquí. No podem interpretar cap paper en una obra dramàtica de ficció, però, vejam, per què hi hem de voler actuar? Quan renuncies a les històries de ficció, pots observar la realitat amb molta més claredat que abans, i això és molt millor que qualsevol ficció. Quan et despertes al matí, et centres ja en la realitat. Si de debò saps la veritat sobre tu mateix i el món, res no et farà mai desgraciat. Però és més fàcil dir-ho que fer-ho.
[Aquesta entrevista s’ha fet a través d’un qüestionari via e-mail. La traducció al català és de Lídia Fernández Torrell]

 Yuval Noah Harari
Nom de naixement
Yuval Noah Harari Veure i modificar les dades en Wikidata
Nom en hebreu
יובל נח הררי Veure i modificar les dades en Wikidata
naixement
De febrer 24 de 1976 Veure i modificar les dades en Wikidata (42 anys)
Kiryat Atta , Israel Veure i modificar les dades en Wikidata
nacionalitat
israelià Veure i modificar les dades en Wikidata
religió
educació
doctorat Veure i modificar les dades en Wikidata
educat en
·         Jesus College Ph.D. )
ocupació
Historiador , medievalista, escriptor i historiador militar Veure i modificar les dades en Wikidata
àrea
ocupador
·         Universitat Hebrea de JerusalemVeure i modificar les dades en Wikidata
obres notables
Yuval Noah Harari ( Kiryat Atta 24 de febrer de 1976) és un historiador i escriptor israelià , professor a la Universitat Hebrea de Jerusalem . Entre les seves obres es troben Sapiens: D'animals a déusHomo Deus: Breu història del matí i 21 lliçons per al segle XXI . 
Biografia [ editar ]
Harari va néixer a Israel de pares jueus amb arrels a Europa oriental . La seva àvia polonesa va escapar de Polònia i va arribar a Palestina el 1934, segons va relatar el 2018. És especialista en història medieval i militar. Va obtenir el seu doctorat a la Universitat d'Oxford a Anglaterra , el 2002. Des de llavors ha publicat diversos llibres i articles en anglès i francès sobre qüestions militars medievals com Special Operations in the Age of Chivalry 1100-1550, The Ultimate Experience: Battlefield Revelations and the Making of Modern War Culture, The Concept of "Decisive Battles" in World History, Armchairs, Coffee and Authority: Eye-Witnesses and Flesh-Witnesses Speak about War, 1100-2000.
El seu llibre Sapiens: Una breu història de la humanitat li va donar fama internacional. Aquest text va ser publicat inicialment en hebreu i després traduït a trenta idiomes. El text es refereix a la història de la humanitat des del principi de l'evolució del Homo sapiens , l' Edat de Pedra , fins a les revolucions polítiques del segle XXI. Sapiens va cobrar notorietat primer a Israel i després a Europa. 
L'autor també ha proposat una sèrie de conferències en línia gratuïtes titulada «Breu història de la humanitat». Més de 100 000 persones s'han inscrit a les seves conferències a la plataforma "TED" . 
En el seu llibre Homo Deus: Breu història del demà es desenvolupen idees sobre un món futur no tan llunyà de l'actual en el qual ens veurem enfrontats a una nova sèrie de reptes. En el llibre, l'autor explora els projectes, els somnis i els malsons que aniran modelant el segle XXI, des de superar la mort fins a la creació de la intel·ligència artificial.
Harari, qui es diu convençut de les bondats de la nutrició vegana , viu amb el seu marit en un moshav prop de Jerusalem. Practica meditació Vipassana . 
Pensament [ editar ]
Epicureisme [ editar ]
Harari en els seus llibres, sobretot Homo Deus i 21 lliçons per al segle XXI exposa com en la societat actual el epicureisme és la filosofia dominant; indica que "en els temps antics molta gent va rebutjar l'epicureisme, però avui dia s'ha convertit en l'opinió generalitzada" a la societat occidental pel seu caràcter il·lustrat , racional i també pel seu poder econòmic i militar. L'epicureisme té com a senyes d'identitat bàsiques l'allunyament en la creença en déus, l'absència de por a la mort, el materialisme del món existent, la satisfacció raonable del plaer sense caure en el desig ni en la por i la pràctica de la raó com a guia de coneixement. Harari exposa en els seus llibres l'evolució de l'home fins a arribar en els temps presents una posició privilegiada que l'obligaria a ser conseqüent amb la seva humanitat globalitzada i complexa en la qual una de les poques guies ha de ser l'educació oberta, l'abandó dels relats parcials i inútils de la religió, el nacionalisme i molts d'altres, la lluita contra el dolor indidivual i social innecessari i l'assumpció responsable dels nous reptes biotecnològics i bioinformàtics. 
Dataísmo [ editar ]
En el seu llibre de 2016 Homo Deus: Breu història del demà , Harari porta la idea del dataísmo més lluny, situant-la en el seu context històric. Argumenta que totes les estructures polítiques o socials competidores poden ser vistes com a sistemes de processament de dades: «El dataísmo declara que l'univers consisteix en fluxos de dades i que el valor de qualsevol fenomen o entitat està determinat per la seva contribució al processament de dades» . 
Llibres [ editar ]
·         Renaissance Military Memoirs: War, History and Identity (Woodbridge: Boydell & Brewer, 2004) - ISBN 978-184-383-064-1
·         Special Operations in the Age of Chivalry, 1100-1550 (Woodbridge: Boydell & Brewer, 2007) - ISBN 978-184-383-292-8
·         The Ultimate Experience: Battlefield Revelations and the Making of Modern War Culture, 1450-2000 (Houndmills Palgrave-Macmillan, 2008 - ISBN 978-023-058-388-7
·         Sapiens: D'animals a déus : Una breu història de la humanitat (Debate, 2014) - ISBN 978-8499924212
·         Homo Deus: Breu història del demà (Debate, 2016) - ISBN 978-8499926711
·         21 lliçons per al segle XXI (Debate, 2018) - ISBN 978-8499928678


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada