dimecres, 4 de setembre de 2019


          El proper mes d´octubre del 2019 comentarem el llibre
                 
                 El millor d´anar és tornar de Albert Espinosa


XAVIER CASTILLÓN - GIRONA

 Sóc molt fan de la gent que té més de 80 anys”, diu Albert Espi­nosa , que en té 45, en relació amb la seva novena novel·la, El millor d’anar és tor­nar (Rosa dels Vents), cen­trada en el dia que la Rosana –la seva pri­mera pro­ta­go­nista feme­nina– fa 100 anys: el 23 d’abril del 2071. L’Estat tindrà amb ella una deferència –“Des de la gran guerra, els vells són molt impor­tants”, diu ella– i li faci­lita com a recom­pensa el “karma arti­fi­cial”, en el dia del seu centè ani­ver­sari. En aquesta jor­nada asse­nya­lada podrà triar les per­so­nes de la seva vida que “no van tenir el seu càstig, tot i merèixer-lo” i, entre les que esti­guin vives, podrà triar quina vol que es mori.
Mal­grat aquest començament distòpic, Espi­nosa diu que aquesta és una de les seves novel·les “més posi­ti­ves”. “És molt dife­rent de la resta i n’he gau­dit molt”, afirma l’autor, que la va escriure a la loca­li­tat menor­quina de Ciu­ta­de­lla men­tre escol­tava repe­ti­da­ment Blue Moon, el penúltim tema del pri­mer disc del seu esti­mat Elvis Pres­ley, només per neu­tra­lit­zar un silenci que no suporta. De fet, el lli­bre té tres esce­na­ris prin­ci­pals, tres illes: Menorca, l’illa ita­li­ana d’Isc­hia, a prop de Nàpols, i... Bar­ce­lona. “Sem­pre he tin­gut la sen­sació que Bar­ce­lona és una illa.” I ha triat el 23 d’abril perquè és “un dia molt espe­cial” per a ell –quan la Ram­bla de Bar­ce­lona sem­bla “un gran plan­tació de roses”, com ha vol­gut que el pin­tor menorquí Llo­renç Pons Moll ho reflectís a la por­tada–, també perquè el 23 està car­re­gat de sig­ni­fi­cat per a aquest home apas­si­o­nat pels números, pot­ser per la seva for­mació com a engi­nyer indus­trial, pot­ser perquè és fill d’un juga­dor de pòquer semi­pro­fes­si­o­nal. Com la pro­ta­go­nista, l’escrip­tor creu que “cada vida té 16 cap­ves­pres on tot can­via”.
“Per a mi és una història sobre el perdó”, diu Espi­nosa, que hi afe­geix sense acri­tud, res­pecte al gar­bell humà que repre­senta el “karma arti­fi­cial”, que “de tant en tant és bo treure’t gent de sobre perquè sinó t’ofe­gues”. L’escrip­tor pro­posa que, tenint en compte que el 13% de la població té pre­dis­po­sició al mal, alguns indi­vi­dus “s’auto­e­va­po­res­sin”, amb l’asses­so­ra­ment previ d’un “mega­con­sell de savis for­mat per gent gran de tot el món, perquè la seva opinió podria tenir molta força”.
El lli­bre té diver­sos tipus de lle­tra per plas­mar les dife­rents veus nar­ra­ti­ves, tipo­gra­fies de cos gran i força blancs per faci­li­tar-ne la lec­tura a la seva mare i, per extensió a tota la gent gran, “en la qual mai no s’hi pensa”. “Si un lli­bre meu no el pogués lle­gir la meva mare per tenir una lle­tra massa petita, seria molt trist”.
Entre diver­ses històries reals, hi tro­bem la mort del mateix escrip­tor, “aquell noi sense cama que va morir un 23 d’abril de l’any 2023”. Parla de la mort sense cap pro­blema (“Morir no és trist, només ho és no viure inten­sa­ment”), com ho fa dels tres lli­bres, la sèrie i la pel·lícula que enlles­tirà abans dels 50 anys, quan es reti­rarà, d’acord amb la pre­visió del metge, que li va dir que el càncer i la qui­mi­o­teràpia con­ver­ti­rien els seus 50 anys en “els 90 d’un altre”.
Albert Espi­nosa no tenia pre­vist fer cap gira pro­mo­ci­o­nal, però el poder de con­vicció de Gui­llem Ter­ri­bas farà que dis­sabte signi lli­bres i parli amb els lec­tors a la lli­bre­ria 22 de Girona (18 h), on detecta “una ener­gia molt espe­cial”
Albert Espinosa i Puig

Naixement
5 novembre 1973 (45 anys)
Barcelona
Formació
Ocupació
Gènere artístic
Albert Espinosa i Puig (Barcelona5 de novembre de 1973), enginyer industrial de formació, és guionista de teatrecinema i televisióactor de teatre, director de teatre i cinema català.
És autor del llibre El món groc i de la novel·la Tot el que podríem haver estat tu i jo si no fóssim tu i jo.[1] Va escriure, dirigir i protagonitzar el film No em demanis que et faci un petó perquè te'l faré.[1] També fou el guionista d'altres pel·lícules com Planta 4aLa teva vida en 65 i Deu ser que ningú és perfecte.[1]
En la seva vessant com a actor, va rebre el premi a actor revelació pel seu paper en la sèrie Abuela de verano.[1]També és director, autor i actor teatral en la seva companyia de teatre, anomenada Pelones, així com columnista d'El Periódico de Catalunya i col·laborador de diversos programes de ràdio.[1]
El gener de 2011 s'inicià l'emissió a TV3 de la sèrie de televisió Polseres vermelles, amb guió d'Albert Espinosa.[1]El juny de 2019, en ocasió de l'entrevista realitzada al programa de TV3 Al cotxe!, explicà amb duresa la seva lluita contra el càncer durant la infantesa, amb sessions de quimioteràpia i radioteràpia que fan que els òrgans fallin abans, fins a tal punt que preveié la data de la seva mort el 23 d'abril de 2023.[2]

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada